entrar una sola vegada la frase de pas de la clau privada

logotip del Seahorsesi en l’apunt anterior comentava com copiar la clau pública a d’altres ordinadors ara el que interessa és que no haguem d’escriure la frase de pas (passprhase en anglès) cada vegada que ens connectem, ja que el que havíem guanyat en seguretat i comoditat al fer el sistema de claus públiques i privades el perdem si igualment no entrem la contrasenya de l’usuari, però si la de la clau privada

de manera que el que hem de fer és instal·lar el Seahorse-agent si no el teniu instal·lat (per exemple en l’Ubuntu Gutsy a mi no me li deixava instal·lat) i afegir-lo en els programes d’inici a través de l’aplicació de configuració del gnome-session

captura del gnome-session

un cop fet això quan sortiu i torneu a entrar a la sessió veureu que no ha canviat res, però quan obriu un terminal i entreu a un ordinador remot on hi tingueu la clau pública us sortirà un diàleg en GTK+ perquè introduïu la frase de pas i seguidament us deixarà d’empipar

a partir d’aquest moment ja podeu entrar a tants llocs com vulgueu, que si hi ha la clau pública ja no us caldrà escriure mai més la frase de pas ni contrasenya fins que tanqueu la sessió o buideu la memòria cau del Seahorse

P.D. en principi hauria de sortir una parella de claus a l’àrea de notificació del GNOME, però almenys a mi no em surt

P.D. 2 és un bug del compiz que no surti les decoracions quan fas captures de pantalla?

carnet de donant nou

logo del banc de sangl’altre dia a l’arribar a casa vaig veure una carta del banc de sang, cosa que m’estranyava, doncs ja havia rebut els resultats de l’última donació, així que en obrir-lo ho vaig descobrir: un carnet de donant nou :)

no tinc fotos del carnet perquè no tinc càmera, però ara ja és com una targeta de compres normal, a més han tingut el detall de deixar a darrera un espai per poder anotar les dates d’extracció i així que un mateix ja pot saber quan hi pot tornar a anar :D

tot i així m’ha estranyat molt que me n’enviessin un de nou, ja que quan vaig començar a donar sang s’anava amb una espècie de targeta però de plàstic més tou (era flexible i sense banda magnètica) on t’anaven apuntant els resultats, després fa un temps a Girona em van dir que s’unificarien els carnets i me n’enviarien un de nou a casa, que era el que tenia fins avui, a l’estil com els carnets de vacunes, així a tres doblecs i de paper

espero que aquest ja sigui definitiu

el que encara no he preguntat mai és quin programari fan servir, ja que si bé a l’hospital Trueta sempre veig la típica pantalla de ms-dos, una vegada que vaig donar sang a la UdG em va semblar veure una interfície feta amb GTK+ (potser és només per a les unitats mòbils, o era una prova pilot, a saber)

productivitat abans dels examens

logo de la UdGdiria que deu fer uns tres o quatre anys com a molt una companya de pis quan li vaig comentar que el pis estava força brut i que s’hauria de fer una mica de neteja:

tranquil, que aviat hi ha examens

en un primer moment em pensava que era un comentari irònic, ja que en principi un pensa que en època d’examens es precisament quan menys es pensa en la resta de la humanitat i més en els examens, entregar treballs, quedar amb els amics per repassar, etc etc

però no, resulta que era seriosa la reflexió, i tal com vaig poder comprovar al cap d’unes setmanes (quan van arribar els examens) alguns del pis van començar una hiperactivitat netejadora pel pis (l’absència de classes que hi ha durant l’època d’examens els deixava tantes hores lliures que tot el que molestava – com un pis brut – s’utilitzava per a cremar aquest excés d’hores)

diria que també se’m va contagiar la febre netejadora i realment aquells dies feia força goig el pis i diria que des de llavors cada vegada que tinc un examen en els dies/hores anteriors a aquest és quan més coses es fan (vegeu la tirallonga de traduccions que he pujat avui al GNOME, 7 en total), els dos apunts al bloc (contant aquest i poster en caurà algun més), que he aprofitat el matí roba, estendra-la i fa una estona plegar-la i endreçar-la, etc etc

i per acabar de fer una bona reflexió la pregunta seria: a què es deu? és una estratègia del cervell per a intentar obviar que hi ha un exàmen? és el fet de que al ser en una data en concret fa que comencis a pensar que has de buida la llista de ToDo’s?

a algú altre l’hi passa o només passa a Girona/UdG?

els noruecs són administrativament superstisiosos

tot revisant una traducció del Gcompris en la que hi havia una paraula que no em quadrava massa «counties of Brazil» que estava traduït com a «regions de Brasil» he anat a la Viquipèdia per consultar a veure com ho deien (ja que el TERMCAT ho tradueix com a «circumscripció electoral» i no m’agradava tampoc

així que com que també he vist que hi havia la mateixa cadena per Noruega me n’he anat cap allà i a l’apartat de subdivisió administrativa els hi he trobat la superstició:

resulta que hi ha 19 comtats (així els anomena la Viquipèdia) però no existeix el 13!

P.D. algú em pot confirmar si «superstisiosos» és l’únic terme que tenim en català per anomenar aquests fets? que tot i que parlat no queda tant malament, escrit és horrorós

nou RSS al Liferea

Gentoo com que a Gentoo no existeixen versions noves ni nous llançaments de la distribució, sinó que sempre pots estar a l’última de la última o a la versió estable (i evidentment mil i una barreges) gràcies al seu sistema de paquets i que aquests (si vols) els compiles al teu gust

doncs bé, l’únic inconvenient que de moment li he trobat a aquest sistema és que com que hi ha mil i una combinacions i s’ha de consultar moltes dades per saber si hi ha actualitzacions, el procés és una mica llarg de manera que fa mandra mirar si hi ha actualitzacions gaire sovint

fins fa poc hi havia la pàgina packages.gentoo.org on es podien consultar les versions que hi havia en el portage del Gentoo i quina maduresa tenien (si eren molt nous o ja eren estables del tot, etc etc) però des de que es va trobar un bug en la pàgina que aquesta encara no està accessible, per sort en el mateix bug hi ha un comentari que em va alegrar el dia :)

el comentari fa referència a que hi ha una altra pàgina web: gentoo-portage.com on hi ha tanta o més informació que en la pròpia del Gentoo, de manera que ja m’he fet les adreces d’interès intel·ligents de l’Epiphany i m’he subscrit al canal RSS del programari que passi a ser estable per a l’arquitectura dels servidors que tinc

no recordo si hi havia sortida RSS a l’homòloga a Gentoo, però si no l’havia trobat per mi és com si no hi fós (el mateix que en programari, si fas una aplicació que és genial però la gent no la sap fer servir o no la pot aprofitar perquè tot està amagat no serveix de res el programa)

i per si no fós poc a la mateixa pàgina hi ha tots els flags que utilitzen els programes ordenats i amb explicacions, per acabar d’afinar del tot qualsevol programa :)

l’únic problema que té el Gentoo perquè no hi passi el portàtil (que ara mateix està a Gutsy i com a versió de desenvolupament d’Ubuntu el català torna a estar fatal :( és que els costa molt posar un paquet a versió estable (i més si és un monstre com el GNOME) tot i que hi ha overlays pel portage i d’altres coses … a veure si un dia m’ho miro :) (tot i que tampoc tinc moltes ganes de començar a jugar amb el portàtil que és on hi tinc totes les dades, etc etc :(

gestió de traduccions

ja fa alguns dies que em vaig mirar (i altres han comentat) que el programari que utilitzen la gent de GNOME-FR (grup que s’encarrega de fer la traducció del GNOME al francès) anomenat Vertimus el podríem adaptar per utilitzar-lo a SoftCatalà

el que fa el Vertimus és tenir una còpia local dels fitxers de traducció i a més a més al ser un sistema amb usuaris, permet organitzar les tasques, pots demanar d’agafar una traducció, pots veure l’historial d’un fitxer, en quin estat es troba, si necessita atenció (s’ha de pujar, s’ha de revisar, si algú ja l’està revisant …)

a més, si volem incorporar aquesta eina a SoftCatalà seria molt lleig i una tonteria fer-ho pensant només en el GNOME, SoftCatalà és molt més que el projecte de traducció del GNOME al català

i aquí precisament és on punxa el Vertimus, òbviament al estar pensat per fer-se servir per a gestió de traduccions del GNOME i per a un sol idioma (tot el text del Vertimus està en francès, ni tan sols es pot traduir) no van pensar en que hi ha organitzacions que tradueixen més d’un projecte

apart també hi ha el damned-lies, el programari que utilitza el GNOME per a la seva infraestructura d’estadístiques de traducció

els seu punt fort respecte el Vertimus és que al treballar amb fitxers xml potser seria més fàcil incorporar-hi traduccions d’altres projectes (de fet al propi damned-lies ja hi ha traduccions que no són del propi SVN del GNOME), un dels punts febles és que no té la gestió d’usuaris del Vertimus (tot i que qui no ha programat ja una infinitat de sistemes d’usuaris? :)

si a més hi afegim que la gent de i18n del GNOME també estarien interessats a tenir un sistema d’usuaris a-la Vertimus potser fins i tot em decantaria per el damned-lies

com de costum però, la falta de temps és el pitjor enemic, a veure si un dia d’aquests em puc tornar a posar les piles sospesant quina opció és la millor :)

si voleu ajudar, donar pistes, coneixeu d’altres programaris, etc etc digueu-ho!

GNOME 2.20

després d’estar unes quantes setmanes estant tot el dia fent traduccions, per fi ha sortit el GNOME 2.20!

pels que espereu captures de pantalla em sap greu :( mireu les notes de llançament (l’enllaç d’aquí a sobre)

a més a més si mireu les estadístiques de traducció veureu que com cada llançament l’equip de SoftCatalà ha tornat a treballar (i molt) per poder tenir-lo pràcticament al 100% gràcies i felicitats a tots els que ho heu fet possible!!

com a nota personal, aquest ha sigut el primer llançament al qual he pogut pujar traduccions directament al SVN del GNOME, motiu pel qual la relació amb les traduccions és molt diferent, ja que si abans només havia de traduir i corregir, ara no només significa que haig de fer svn commit a sac, sinó que a mi (i tothom que puja traduccions) els recau la responsabilitat d’assegurar que la traducció que es puja realment està en l’estat de poder-se pujar

fins i tot per les estadístiques sembla que hagi fet alguna cosa i tot :)

repositori de subversion

finalment i gràcies als consells que em van donar en l’anterior missatge (gràcies Enric i Marc!!) ara mateix ja tinc un dipòsit de Subversion funcionant al servidor de proves

he fet el svn import i he provat de fer svn checkout tan local com des del portàtil i gràcies a que ja fa un temps vaig crear-me una clau per obtenir accés al svn del GNOME no he tocat absolutament res i sense haver de posar cap contrasenya ja em funciona el svn+ssh :D

la raó principal perquè el vull és que estic fent algunes feines de programació allà on treballo i treballar a través d’Internet editant directament el codi al servidor remot és una merda, perquè per molt poc retard que hi hagi escriure i veure que al cap de mig segon o un quart de segon no ha sortit és desesperant (si tenim en compte que amb un segon pots escriure sense gaires problemes de l’ordre d’una desena o més caràcters …)

un altre motiu és que un com que tenim cable i prou (tenim el wi-fi desactivat) per connectar-nos a Internet, a vegades en anar de l’oficina al taller no em recordo de desar els canvis i tancar la sessió…

consell: enviar fitxers amb el nautilus-sendto

com a membre del projecte de traducció del GNOME al català envio traduccions o revisions de traduccions a la llista de coordinació, de manera que cada vegada que haig d’enviar una traducció haig d’anar a l’Evolution, escriure el correu, obrir el diàleg de selecció de fitxers i anar per sistema de fitxers a buscar la traducció

però hi ha una manera molt més ràpida i còmode :)

l’únic que heu de fer és instal·lar el nautilus-sendto al vostre sistema: sudo apt-get install nautilus-sendto (a Debian i derivats – entre ells Ubuntu) o emerge -va nautilus-sendto (a Gentoo i derivats – si es que n’hi ha)

un cop fet això quan seleccioneu un fitxer, en el seu menú contextual us apareixerà això:

menú contextual del nautilus-sendto

un cop ho seleccioneu podeu triar a través de quin mètode voleu enviar el(s) fitxer(s) seleccionat(s):

finestra del nautilus-sendto

si trieu amb l’Evolution, us obrirà una finestra d’escriure correus amb l’adreça que heu posat en el diàleg anterior i els fitxers ja adjuntats, només us farà falta escriure el títol i el cos del correu :)