És una petita utilitat que seguint el principi de les ordres de terminal fa una cosa i la fa bé: executa una ordre cada x segons.
Mireu el seu manual (man watch) o la seva ajuda (watch –help) per veure’n totes les opcions.
Per exemple amb “watch -n 10 du -sh *” fareu que cada 10 segons s’executi l’ordre “du -sh *” (saber quan d’espai de disc ocupa tot el que hi ha en el directori des d’on s’executa l’ordre).
Ara ja us podeu imaginar què faig despert a aquestes hores :D
Feia temps que no escrivia… la feina i coses de la vida no deixen molt de temps!
Al que anava però, l’OCU (Organización de Consumidores y Usuarios) ha escrit un tutorial sobre com provar Linux (Ubuntu en aquest cas) a l’ordinador.
Doncs sí, sembla que sigui una broma però no, la Linux Foundation ha arribat a un acord amb una empresa de targetes de crèdit per posar en circulació un parell de targetes de crèdit amb el Tux en elles.
Aquest acord permetrà que part dels beneficis que s’obtinguin de les compres que es facin amb les targetes es destinin a fer projectes i beques relacionades amb Linux.
Ja l’heu demanat? :D
Una de les grans barreres que sempre ha tingut el programari lliure a diferència dels altres dos grans sistemes operatius és que quan anaves a la botiga a comprar un ordinador ja et venia amb un sistema operatiu instal·lat, de manera que mai havies de pensar en particions, etc etc, només havies d’engegar-lo i a fer feina.
En canvi si volies utilitzar un sistema operatiu lliure havies de baixar-te una ISO, gravar-la, reiniciar l’ordinador fer que arrenqués el cd abans que no pas el disc dur i seguir les instruccions d’instal·lació, que per molt que hagin millorat i siguin gràfiques i tot el que vulgueu no deixen de ser preguntes que el 90% d’usuaris no sap què dir-hi o senzillament no se’n vol preocupar.
Per sort avui he descobert que hi ha una empresa catalana que ven ordinadors amb GNU/linux pre-instal·lat i no només això, sinó que a més a més també dóna suport i ven perifèrics que ja se sap que funcionen bé!
El pròxim dia que algú em demani on comprar un ordinador ja sabré on fer-lo anar :) Només els faltaria posar a la venda un portàtil i un ultra-portàtil i ja seria perfecte!
Acabo de ser redirigit per un d’aquests enllaços curts[1] a the How-To Geek i per sorpresa meva veig que hi ha unes quantes categories amb de how-to: Diverses versions del SO de Windows, l’Office, Internet, Geek stuff, ubuntu/linux i blogs.
Hi ha dues qüestions que em fan arrufar el nas:
No tinc cap problema amb el Firefox, a tothom que li veig un IE li dic que es passi a Firefox, el primer que faig quan acabo d’engegar una màquina virtual amb Windows és instal·lar el Firefox (després l’OOo perquè tarda més bàsicament :D). El que em preocupa per dir-ho d’alguna manera és que llavors per la mateixa regla de tres si hi hagués una categoria de ordinadors o ofimàtica i s’hi posés el logo de Windows o de l’Office (si aneu a la pàgina veureu que les categories per aquestes categories posen clarament Windows $VERSIO i Microsoft Office) ja tothom li tiraria els plats pel cap. I els que fem servir l’Epiphany, o fan servir el Chrome, l’Opera, el Safari i tantíssims d’altres navegadors que hi ha pel mon?
I l’altre que també em fastigueja últimament ja és el del Ubuntu/Linux … si l’Stallman es queixava que ningú en diu GNU/Linux ara li tocarà a en Tolvards queixar-se que ningú li diu Linux i tothom li diu Ubuntu … ja m’imagino l’adaptació d’alguns dels brillants articles d’en Monzó sobre el nomenclàtor de Barcelona adaptat a aquest tema :D
Cada any es diu que aquest serà l’any de Linux i bla bla bla, però fins i tot el Google trends mostra clarament que mentres les cerques sobre Linux van baixant, les de Ubuntu van pujant. Com deien a dinaminta: “Reflexionem-hi senyors, reflexionem-hi!”
(back to work)
[1] El lloc és http://www.ln-s.net no podia ser més bo el nom del domini :D
Segurament us hi heu trobat moltes vegades que teniu una targeta de xarxa estranya o algun controlador de IDE estrany us surt en el llistat del .
Doncs bé, per sort hi ha la Linux Kernel Driver Database que us permet saber quin driver podeu fer servir per cada dispositiu del vostre ordinador (tot el que us surti amb un lspci vaja).
D’aquesta manera es fa molt més fàcil poder configurar un kernel :)
Fa uns dies comentava que per compartir carpetes i tenir integració de finestres calia instal·lar les Guest Additions al Windows.
Doncs bé, per fer-ho a Linux no es gaire més complicat :)
Només hem de muntar la ISO de les Guest Additions al Linux i (almenys a mi no m’ha funcionat) ignorar l’avís d’arrencada automàtica.
Naveguem pel disc que acabem de muntar i executem en un terminal el fitxer VBoxLinuxAdditions.run.
Un cop ho ha instal·lat tot podeu afegir línia al fitxer ~/.xinitrc que posi:
98vboxadd-xclient
Ara ja podeu reiniciar i podreu redimensionar la pantalla a gust i tindreu la integració de ratolí.
Per a compartir carpetes entre dos Linux hi ha un document[1] a la pàgina oficial del Virtualbox, encara no ho he investigat tot i així :)
[1] També hi ha un manual complet de 211 pàgines que deu explicar-ho també, però tampoc me l’he mirat del tot encara
l’altre dia em van encarregar d’instal·lar i configurar l’aplicació de control d’un SAI [0] (marca Riello-UPS [1]) a un servidor
el model en concret importa poc perquè mentre sigui de la mateixa marca tots van amb el mateix programa, el PowerShield
per començar el primer problema que hi havia és que en el CD que m’havien donat hi havia la tira de directoris per a diferents sistemes operatius i l’únic que hi havia per Linux era per a una versió 2.4 del nucli
per sort, al seu lloc web ja et deixen baixar la versió nova (tenia la versió 2 i ara ja van per la 3) i aquesta sí que estava compilat per a nuclis 2.6 :)
s’instal·la ben fàcilment, és un rpm, ja que la distribució que hi ha en el servidor és un CentOS, però si mireu la pàgina de baixades hi ha paquets per a Gentoo, Debian, Solaris, Novell, Suse, Mac OS X, *BSD entre d’altres, vaja que és difícil no tenir un paquet per al servidor que tinguis :)
a la mateixa pàgina del programa hi ha un manual (en anglès i italià) amb tota la documentació del programa
només heu de tenir el codi del SAI per a poder començar a configurar-lo i la resta és anar seguint el manual
per no canviar la tradició, per a Windows i Mac (no tinc clar si la versió de Mac és nadiua o bé a través de Java, ja que en el manual van junts) hi ha interfície gràfica i per a la resta tenim interfície de terminal
el programa en sí et permet fer de tot i més, gestionar molts SAI, posar-hi alarmes molt personalitzades, etc etc
per exemple (el que havia de fer-hi jo vaja) és que enviï un correu electrònic quan marxi la corrent, doncs per aquest propòsit, que ja està contemplat en el programa et diuen que directament agafis un fitxer que ja hi ha al mateix directori on s’instal·la tot (com a mínim per al paquet de Red Hat era /opt/upsmon) perquè hi fiquis el que et sembla, jo en el meu cas hi vaig posar:
mail correu_a_qui_vulguis_que_avisi -s "Que això s'apaga!" < $1
on a $1 en principi hi va un missatge del propi programa (que també pots canviar però no ho recomanen)
un cop ja està configurat només s’ha de iniciar el dimoni /etc/init.d/upsmon start i a tirar milles [2]
tot i així em vaig trobar amb que no es volia engegar, s’entestava a dir-me:
Cannot allocate memory for shared data !
així que els vaig enviar un missatge a través del seu lloc web i avui molt amablement m’han respost amb:
it means that shared is busy for 33000 (0x80E8) key So you have to: ipcs ipcrm -m <key ID> example: ipcs (enter) 0x000080e8 4521990 root 666 76899 0 ipcrm -m 4521990 After this restart upsagent
i voilà ja funciona :)
P.D. ara no feu com he fet jo que he reiniciat el servidor per a comprovar que tot funcioni bé, que arrenqui, etc etc i resulta que el servidor es penja :(
[0] ara entenc l’UPS en el nom de l’empresa, fins ara no sabia que SAI en anglès és UPS :)
[1] no és per fer publicitat, sinó que com que tenen programari propi per un altre SAI no serveix de massa
[2] per què diem tirar milles si a Catalunya sempre hem fet servir quilòmetres?
ja fa un temps que ja comença a ser una paraula cada cop més comuna i avui me n’he adonat jo mateix …
aquest matí tot estudiant pels exàmens i fent d’altres coses tenia el portàtil amb el GNOME amb 4 escriptoris virtuals, en un d’ells hi havia engegat una instància del VMware on hi tenia el GnomeDeveloperKit per a fer-hi proves i en un altre hi tenia una finestra amb instància del GDM imbricada per entrar amb un altre usuari en el sistema :)[1]
ara que ha començat l’any recordo que en les típiques visions per a l’any que comença algú en el planeta GNOME va pronosticar que seria l’any de la virtualització, i almenys per a mi sí que ho ha sigut, perquè fa cosa d’un any que ni havia tocat un VMware i ara mateix el faig servir sovint (o la Sílvia que el fa servir com a eina diària per exemple)
ara que hi penso també es va dir que seria l’any de linux en dispositius mòbils i tot i que ja ho ha sigut, diria que aquest any passat ha sigut més de cara als desenvolupadors que no pas al mercat que hi ha hagut el moviment d’adopció del pingüí, per tant serà d’esperar que aquest any cada vegada sigui més normal trobar dispositius mòbils
[1] i això sense contar el grapat de terminals que tinc oberts cap a altres servidors (no entenc perquè hi ha la terminologia d’utilitzar el verb contra, ni que ens hi baralléssim!)
tothom coneix en Bond, James Bond i a més se’l reconeix per l’elegància, el bon estil, la intel·ligència, etc etc
però ningú s’ha parat a pensar en el seu nom en clau (007)?
a qui se li acudiria dir-se a si mateix que ni ell mateix ni el seu propi grup tenen dret sobre si mateix i en canvi qualsevol altre pot llegir-lo, modificar-lo i executar-lo! :D
