guifi i Egipte

Sense entrar a valorar-ho el fet és que ara mateix Egipte no està connectat a Internet, qualsevol ciutadà d’Egipte no pot accedir a Internet, ja que el govern ha demanat a les grans operadores que tanquin l’aixeta.

El curiós del cas és que ni tan sols permeten el trànsit intern, o sigui el que no fa falta que surti d’Egipte mateix.

Amb el títol que he posat la sol·lució és clara no? :) Si la gent es construís la seva pròpia xarxa amb el model de guifi.net no evitaria que poguessis entrar a Facebook, Twitter o demés, però sí que no podrien evitar que la gent es pogués comunicar amb qui volgués dintre de la seva xarxa.

Ara ja de poc els servirà, ja que no podran veure aquesta entrada al bloc fins que no tornin a connectar a Internet, però de cara a les pròximes vegades (i sembla que n’hi haurà) sí que els pot ser molt útil.

SAX1!

  1. A veure qui, que no sigui de guifi, sap què vol dir :D []

Amsterdam -> La Haia

Amb la Sílvia vam venir cap a Holanda el divendres passat i hem estat visitant Amsterdam el cap de setmana. El diumenge vam anar amb tren cap a la Haia (on s’està fent la GUADEC). El trajecte va ser molt còmode1 i MOLT curt, no va arribar als 3/4 d’hora, però que amb els trens que tenen aquí a Holanda ni es notaven les vibracions i semblava que voléssim :) Cosa que després de mirar la distància recorreguda m’ha fet pensar en un altre recorregut que faig amb tren tot sovint:

Eus aquí una comparació dels recorreguts2 :

Evidentment no vam passar per cap estació que estigués a punt de caure a trossos o que senzillament no tingués passos a nivell o no donés servei!

  1. És un país pla :) []
  2. Al Google Maps són amb cotxe però us podeu fer una idea []

perquè no m’agrada launchpad com a plataforma de traducció

(perdó pel que segueix)

Es prou coneguda la meva poca simpatia cap al launchpad quan fa referència a traduccions1.

Doncs bé,  com he comentat en l’apunt anterior he creat un compte a Twitter i identi.ca i el següent pas ha sigut buscar un client d’identi.ca per al GNOME per fer més fàcil l’enviament de missatges, fa un temps vaig llegir en el Planet GNOME que el Gwibber es faria servir per a la pròxima versió d’Ubuntu, de manera que l’he instal·lat2 i m’he trobat amb això:

A algú li salten els ulls en veure això? Una pista, mireu les dues últimes opcions del menú: Comptes (A) i Ajuda (H).

Gairebé no m’ho podia ni creure … com pot ser que es traudeixi així les opcions del menú?!

Encuriosit me’n vaig a les traduccions Gwibber al català i a la cadena de _Help en concret … començo a no entendre res … la cadena està ben traduïda i no m’estranya segons surt al registre ho ha fet en David Planella.

Llavors com és que hi ha la traducció que hi ha al meu ordinador ara mateix??

Si teniu usuari i esteu autenticats a launchpad.net ja ho haureu pogut veure vosaltres mateixos en anar en un dels últims enllaços, pels que no aquí va la captura de pantalla:

Resulta que quan mirava les traduccions estava mirant la versió trunk (en desenvolupament) del Gwibber, però com a suggerència hi ha moltes aberracions, entre les quals una que prové del paquet per a Ubuntu Lucid del gwibber, altrament dit, si algú té la versió en desenvolupament d’Ubuntu i s’instal·la el Gwibber no veurà la cadena d’en David (o sigui la versió correcte) sinó la versió que ha traduït un tal Martin Pitt (molt català no sembla que pugui saber, però tampoc he investigat).

Ser que ja fa temps si vols traduir al català a launchpad has de ser del grup de traductors i que sinó les traduccions que facis només seran suggerències, però el fet és que degut a que va començar sent una barra lliure per a tothom3 ara en paguen la ressaca amb la qualitat de les suggerències ( _Bantuan ?!?) o traduccions que directament al no tenir prou múscul humà per revisar continuen allà esperant que algú ho faci bé.

En fi, traductors d’Ubuntu, us planyo per la feina que teniu!!

  1. Com a gestor de projectes, bugs, etc etc no m’hi poso perquè tampoc ho he remenat []
  2. emerge gwibber, que el Gentoo és molt complicat :P []
  3. S’ha de reconèixer també que sinó molta menys gent s’hagués pujat al carro []

ironies del canvi climàtic

Aquests dies s’ha celebrat a Barcelona una cimera de l’ONU sobre el canvi climàtic perquè els diferent països del món acostessin posicions de cara al suposat acord final que s’haurà de ratificar a Copenaghen.

I l’ironia? Resulta que aquest cap de setmana es farà un espectacle a l’estadi Lluís Companys on han hagut de fabricar 250 tones de neu artificial, muntar unes infraestructures gegantines i a saber quina despesa energètica que tindrà tot plegat.

Això sí eh, tots contra el canvi climàtic i a canviar les bombetes de casa, total perquè després vingui l’espectacle de torn innecessari i totalment superflu que ho gastarà tot i més (no fa pas gaires setmanes la xorrada aquella dels cotxes que tenen unes rodes gegants).

Algú s’ha parat mai a pensar en el significat del terme racionalitat?

guifi i l’ajuntament de barcelona

Fa molt temps que no parlo de guifi, i no serà perquè no hi hagin motius per fer-ho (a veure si faig un entrada al bloc a mode de resum), però es que el que està fent l’ajuntament de Barcelona no té nom (bé sí, però siguem una mica políticament correctes)…

La imatge del delicte:

Detall del cartell publicitari:

O sigui, bàsicament cada vegada que els hem intentat anar a veure (els de l’IMI, no fós cas que l’ajuntament mateix ens fes cas directament) no ens han fet ni cas i ara que es dediquen a posar 500 punts wi-fi (no pas fer una xarxa de 500 punts, hi ha molta diferència) va i no se’ls acudeix res més que fer servir el bon nom que té guifi a tot arreu on va i es present per confondre els ciutadans apropiant-se el nom de guifi.

Des de la fundació ja estem mirant com podem evitar-ho…

S’ha perpetrat un robatori

logo guifiResulta que una colla de lladres (a vegades amb el bon nom de Fundació Televall) es dediquen a fer simulacions de concursos públics per acabar perpetrant el que és un robatori a tots els contribuents.

Ras i curt: adjudiquen a dit una xarxa intracomarcal a la Garrotxa[1] obligant a dir-los que sí a tots els alcaldes de les poblacions [2].

[1]  No se suposa que la fundació Televall és del Ripollès tal com clama el seu eslògan “Treballant per les NTIC al Ripollès“?

[2] Molts dels quals ni la volen ni els fa falta ja que ja estan connectats a guifi.net i n’estan la mar de contents.

militars a Girona

Resulta que baixo del tren a l’estació de Girona i el primer que em trobo al sortir-ne és una furgoneta (aparcada malament a més) de l’exèrcit de terra del país veí.

Tenien una tauleta pràcticament de càmping (no feia més de metre per metre i semblava de plàstic[1]) i un bon grapat de tríptics o panflets per l’estil posats per allà

diria que eren 3, dues dones i un home

m’he quedat amb les ganes d’anar a l’altra banda de l’estació de tren on hi ha la d’autobusos i dir-li al municipal que hi ha normalment per allà que a l’altra banda i havia una furgoneta mal aparcada

[1] m’hi volia acostar a veure què feien en concret però he pensat que millor no acostar-s’hi no fos cas que m’encomanessin alguna cosa

earth song

What about sunrise
What about rain
What about all the things
That you said we were to gain.. .
What about killing fields
Is there a time
What about all the things
That you said was yours and mine...
Did you ever stop to notice
All the blood we've shed before
Did you ever stop to notice
The crying Earth the weeping shores?

Aaaaaaaaaah Aaaaaaaaaah

What have we done to the world
Look what we've done
What about all the peace
That you pledge your only son...
What about flowering fields
Is there a time
What about all the dreams
That you said was yours and mine...
Did you ever stop to notice
All the children dead from war
Did you ever stop to notice
The crying Earth the weeping shores

Aaaaaaaaaaah Aaaaaaaaaaah

I used to dream
I used to glance beyond the stars
Now I don't know where we are
Although I know we've drifted far

Aaaaaaaaaaah Aaaaaaaaaaaah
Aaaaaaaaaaah Aaaaaaaaaaaah

Hey, what about yesterday
(What about us)
What about the seas
(What about us)
The heavens are falling down
(What about us)
I can't even breathe
(What about us)
What about the bleeding Earth
(What about us)
Can't we feel its wounds
(What about us)
What about nature's worth
(ooo,ooo)
It's our planet's womb
(What about us)
What about animals
(What about it)
What about animals
(What about it)
We've turned kingdoms to dust
(What about us)
What about elephants
(What about us)
Have we lost their trust
(What about us)
What about crying whales
(What about us)
We're ravaging the seas
(What about us)
What about forest trails
(ooo, ooo)
Burnt despite our pleas
(What about us)
What about the holy land
(What about it)
Torn apart by creed
(What about us)
What about the common man
(What about us)
Can't we set him free
(What about us)
What about children dying
(What about us)
Can't you hear them cry
(What about us)
Where did we go wrong
(ooo, ooo)
Someone tell me why
(What about us)
What about babies
(What about it)
What about the days
(What about us)
What about all their joy
(What about us)
What about the man
(What about us)
What about the crying man
(What about us)
What about Abraham
(What was us)
What about death again
(ooo, ooo)
Do we give a damn

enllaç al vídeo de YouTube

de les millors cançons que he sentit mai

arrogància homocèntrica

aquests dies que vaig estar treballant al mercat medieval de Vic[0] va ser tota una experiència sociològica: que si pijos que es pensaven que estaven esquiant, d’altres que tant si fóssim les 10 del matí i hi havia boira o quarts de 10 del vespre i tot i així no es treien les ulleres de sol, nens malcriats i pares de tot menys responsables, etc etc

però no es això el que volia explicar …

l’arrogància humana està arribant a tal punt que fins i tot la gent canvia el nom a les coses per fer-les venir bé als seus propis propòsits … m’explico … a la plaça del costat on hi havia la parada on estava (la plaça del pes) ja fa anys que per el mercat medieval hi posen una olivera on la gent hi pot penjar una espècie de punts de llibre (en quant a mides) amb alguna frase o petit text

doncs bé, l’olivera en qüestió l’anomenen “l’olivera de la pau” i en principi en aquests punts de llibre se suposa que la gent hi ha d’escriure missatges de pau[1] que després es recolliran

tot molt maco eh, doncs la gent que sentia que s’intentava orientar per saber on eren, o senzillament per saber si ja havien vist aquella part del mercat l’anomenaven “l’arbre/olivera dels desitjos” o algun altre adjectiu per l’estil, a qui l’hi importa la pau si pots posar-hi els teus desitjos (cotxes?, joguines?, roba?, la loteria?)

així de bé va el món …

[0]amb tota la feina i tot plegat no vaig veure més mercat que el que hi havia entre la parada i el pis del meu germà on m’estava aquests dies :) però un altre germà se’l va repassar tot i hi va tardar com dues hores i mitja cap a tres

[1]com de costum la societat en que vivim prefereix fer actes simbòlics que no actes reals, no fos cas que llavors es comencés a qüestionar els costos que comporta la societat del (suposat) benestar en el que vivim