bicis a Berlín

Estava responent en Marc que m’ha fet un comentari però ja ho poso aquí igualmnent:

Hi ha carrils bici per tot arreu perfectament delimitats amb una pavimentació diferent o a vegades segregats i tot.

A més resulta que Berlín és completament pla, de manera que és molt còmode anar amb bici per tot arreu, una petita inclinació del terreny ja la consideren un turó es veu :D

I com ja vaig dir ahir, pel fet que les voreres siguin tant amples, fa molt més fàcil la convivència entre ciclistes i vianants.

Tenen coses una mica rares però, segons em van explicar no està permès circular amb bici si no portes com a mínim un llum que funcioni amb dinamo, res de piles, res de bateries, ha de ser amb dinamo.

També es força normal que els edificis tinguin un petit tancat a la planta baixa, a nivell de carrer, on els propietaris/llogaters puguin deixar-hi la bici (encadenada clar). De manera que per molt que visquis a un 10è pots portar-te la bici igualment.

Quan fem el trasllat amb la Sílvia cap a Berlín i ens portem les bicis ja us anirem comentant. Mentrestant hauré d’anar buscant una botiga on comprar el llum amb dinamo :)

Carril bici a Girona

Avui he tornat de la biblioteca pel carrer Emili Grahit i he pogut estrenar-ne el carril bici que hi han posat al llarg de tot el carrer que connecta amb els que ja hi havia a la Plaça dels Països Catalans (on també s’entrecreua amb la via verda) i al Passeig d’Olot (on ja hi havia carril bici urbà.

El carril està segregat per altura i no hi he trobat ni un sol cotxe aparcat a sobre (també éren quarts de nou de manera que tampoc és molt bona hora per mesurar-ho).

Aquest estiu que anava sempre que podia amb bici pel matí mentre encara no feia massa calor vaig descobrir que s’està fent una anella verda que donarà la volta a tot Girona.

Girona temps de flors

avui havia d’anar al campus del barri vell de la UdG i com que sempre em moc amb bici he aprofitat per passar per davant de la catedral i algun lloc més per veure una pinzellada del Girona temps de flors

com que anava amb bici hi havia massa gent com per anar-hi tranquil, així que m’he decidit a tornar per la devessa, però ha sigut un error, ja que es veu que avui és el mercat setmanal i estava tota la vora del riu plena de parades de roba i d’altres, així que tampoc he tingut una tornada gaire «ample»[1]

per sort fa bon temps, fa sol però no et quedes gamba i es passejava molt bé per la resta de parcs pels que he passat i que no estava envoltat per persones

[1] fins i tot hi havia un home que anava amb bici amb una espècie de banya que li sortia del manillar d’uns 20cm més o menys que li servia perquè s’hi agafés el seu lloro :)

terres de l’ebre

tal com ja han comentat en Marc i en Jordi (Mas) els dies 4 al 6 de març aprofitant la festa de Setmana Santa vam anar a les Terres de l’Ebre per fer una de les vies verdes, en concret la del Baix Ebre i la de la Terra Alta, en total són uns 50 km que per culpa de la pluja en van ser 10 més

els dies previs van ser una mica neguitosos, no pas per si podríem fer el recorregut, sinó per si, com diria l’Astèrix, ens cauria el cel al damunt, ja que segons el Jordi Mas, fent el paper de flamant Astèrix, estava preparat per qualsevol adversitat atmosfèrica :D

el primer dia vam fer el tram de pujada, des de Tortosa fins a Horta de Sant Joan, amb la Sílvia vam marxar des de Girona cap a quarts de 7 per arribar a Tortosa a quarts de dotze, pel camí ens vam trobar un fet ben curiós, una auto-caravana que portava en el remolc el cotxe!

un cop a Tortosa ens va costar una mica trobar la resta de gent (en Marc Belzunces, la Carme Cabal, en Toni Hermoso, l’Anna Grau, en Jordi Irazuzta i en Jordi Mas) i només trobar-los ja ens vam adonar d’un dels elements que ens tocaria més els nassos: el vent; i es que en feia, i força. Allà vam deixar en Marc que havia d’anar a treballar, però que ens va descarregar de força pes emportant-s’ho amb la furgoneta amb que havia baixat

de seguida ja ens vam posar a rodar amb bicicleta, al punt d’informació ens van donar molt amablement un mapa amb el recorregut a més d’un bon grapat d’indicacions

així que tirant tirant vam començar a travessar túnels[1], per sort en Jordi Mas i en Toni portaven llum, que anava de perles per travessar els túnels, ja que n’hi havia de força llargs (fins a 400 i 700 metres ens van dir en el punt d’informació) i això de pedalar completament a les fosques que no et veus ni el manillar de la bicicleta, però que vas sentint el teu pedalar, el frec de les rodes amb el terra, els teus companys pel teu voltant, etc etc és tota una experiència, i, almenys a mi, em va agradar molt l’experiència

als 20 quilòmetres vam haver de fer una aturada ja que s’havia posat a ploure força i havíem de decidir què fer, tot i que no va ser 100% consensuat vam decidir baixar fins al poble que teníem més aprop, Benifallet, el qual estava a 5km

en les condicions en que hi vam arribar (xops i bruts de terra) vam decidir entrar a una mena de casal del poble, el qual no recomano a ningú si no és per fer un cafè i prou, pobre gent van fer el que van poder i van ser prou amables, però això de fer entrepans amb ketchup i passats un minut pel microones no és precisament una delícia :(

un cop dinats, vam reprendre el camí, i ja va ser un pedaleig constant, ja que aquesta via verda en el sentit Tortosa – Horta de Sant Joan és un pla-pujada constant, no hi ha ni una sola baixada per poder descansar les cames, i clar, 60km són molts quilòmetres si a més els fas de pujada, amb vent constant, pluja a estones i a sobre els túnels que et fan canviar el ritme del pedaleig

quan ja ens quedaven un parell o tres de quilòmetres i ja s’havia fet fosc ens va arribar una llum d’esperança, ja que en Marc, amb un llum ens va arribar per dir-nos que ja no ens quedava gairebé res, ho havíem aconseguit, ja érem a Horta de Sant Joan!

el final del dia estava cantat, sopar, xerrar una mica i a fer llit que era el que tothom volia en aquell moment

el segon dia ja va ser molt més tranquil, després d’esmorzar tots menys la Sílvia vam anar a donar un vol, i cosa curiosa, quan la via verda entra al Matarranya, o sigui sortim de Catalunya, ens trobem amb que aquesta s’eixampla, està més ben cuidada, etc etc i és que a més no és un canvi progressiu, sinó que hi ha una marca que et diu que entres/surts de Catalunya/Aragó i allà mateix veus com el camí es fa més estret/ampla

en total vam fer uns 25km

vam anar a dinar a l’hotel Miralles[2], on el menjar era boníssim i a més tenien plat típic i tot, xoriço de cabra, el qual és més suau que el de porc i és una delícia pel paladar, ja per la tarda vam anar a provar i comprar una mica de vi, mistela i formatge (molt bo per cert) a Bot

l’últim dia ja va ser per fer la via verda de tornada, la qual, tot i ser 50km la vam fer amb unes dos hores i mitja tirant cap a tres, tot i ser un recorregut de pla-baixada en Jordi Irazuzta no va poder resistir-se a les seves pastilles de glucosa de, com a mínim curiós nom, no se si s’havia llegit els efectes secundaris ;)

un cop arribats a Tortosa ens vam trobar amb la Sílvia i de nou tots plegats vam anar a dinar, aquest cop a un xinés, que almenys a mi em va agradar molt i a més em va deixar ben ple :) llàstima que vaig acabar el dinar amb no se quin orujo xinés que a en Jordi Mas li agrada i que només vaig trobar-hi gust d’alcohol pur :S

en nombre de quilòmetres més o menys van ser pel voltant dels 130~140 (60+25+50) que no és ni molt menys un quilometratge despreciable :)

una mica llarg m’ha quedat diria :)

[1] les vies verdes s’han construït aprofitant antics trams de ferrocarril, i quan dic antic ha de ser força, ja que als incomptables túnels que es travessen tot fent la via verda la seva part superior està ennegrida, suposadament per el fum de les locomotores a vapor

[2] quan li vaig comentar al meu tiet em va dir que si li hagués dit el meu segon cognom al cuiner, aquest no ens hagués fet pagar i a sobre ens hagués regalat ampolles de vi i tot!

donació de sang

logo del banc de sang

acabo de tornar de donar sang, ja en fa més o menys unes 16 vegades que n’he donat :)

aprofitant que tornava a tenir bicicleta i comptaquilòmetres per fi he mirat la distància que hi ha des del pis de girona (està a la zona del centre) i l’Hospital Trueta, l’últim cop que ho havia intentat mirar em van atropellar (que va ser un mes abans de la GUADEC’06, que com tothom va poder comprovar anava coix com un pirata)

com de costum tot ha anat com una seda, i és que a mi el que més em molesta de tot plegat no és ni les xeringues, ni la punxada per mirar-te com estàs de ferro, sinó l’embenat que et deixen perquè no et sagni el foradet que t’han fet, ja que quan l’has de treure t’arrenca un bon grapat de pèls del braç i fot un mal que no vegis!

així que si no sabeu què fer en mitja hora aneu a donar sang a l’hospital que tingueu més aprop ;)

P.D. són 3 km més o menys, ja que com que haig de passar per un bon tros de ciutat hi ha mil i un camins per poder agafar, i com que prefereixo agafar carrers tranquils que no pas llocs gaire transitats segurament faig una mica més de volta

i recordeu que amb una vegada no n’hi ha prou!

com funciona el comptaquilòmetres

com que no se perquè aquest sembla més difícil de configurar que el que tenia abans i encara no l’he fet servir més d’un parell de vegades, faré un resum del seu funcionament:

té tres botons:

  • mode
  • start/stop
  • reset

i les opcions i dades que mostra són:

  • velocitat actual
  • fletxa d’indicació de la relació entre la velocitat mitjana i l’actual
  • indicador de l’escala de mesura de la velocitat (km/h o mph)
  • indicador del diàmetre de la roda (en pots configurar dos, per si tens dues bicicletes)
  • indicador de mode automàtic o manual
  • temps que ha passat (des de l’últim reinici)
  • distància recorreguda 1 (des de l’últim reinici)
  • distància recorreguda 2 (es reinicia independentment)
  • velocitat màxima (des de l’últim reinici)
  • velocitat mitjana (des de l’últim reinici)
  • rellotge

i el funcionament finalment és:

  • amb el botó de mode anem seleccionant la funció que volem veure (mx, av, tm, dst i odo)
  • si estem en el mode tm (temps) i premem durant 2 segons el botó de mode veurem el rellotge
  • si estem en el mode rellotge i premem el botó de mode tornarem a veure les opcions (mx, av, tm, dst i odo)
  • per veure la distància recorreguda 2 s’ha de prémer el botó mode durant 2 segons quan estem a la distància recorreguda 1
  • el mateix que l’anterior si estem a la distància recorreguda 2 i volem veure la 1
  • si estem en el mode tm (temps), av (mitjana) o dst (distància) i premem el botó de set activarem/desactivarem el mode de temps automàtic
  • si estem en mode manual s’ha de prémer el botó de start/stop perquè es guardin les dades de temps, mitjana i distància
  • si estem en mode automàtic es guarden automàticament les dades de temps, mitjana i distància, i a més no serveix de res el botó de start/stop
  • per estalviar energia s’ha de deixar el comptaquilòmetres sense tocar-lo ni rebre senyal del sensor durant una hora, rebent alguna senyal o tocant qualsevol botó torna a funcionar normalment
  • per veure el temps, mitjana i màxima a la visualització superior s’ha de prémer durant 2 segons el botó de start/stop quan s’està a la funció que s’hi vol veure (si no li tornem a dir, sempre que mirem aquella funció estarà en la visualització superior)
  • per reiniciar el temps, distància 1, mitjana, màxima s’ha de prémer els botons mode i start/stop durant 2 segons en qualsevol funció que no sigui la de distància total (odo)
  • per reiniciar la distància 2, s’ha de visualitzar aquesta i fer el mateix que per reiniciar la resta: botons mode i start/stop durant 2 segons
  • per establir l’hora del rellotge s’ha d’estar en la visualització de rellotge, prémer el botó set. Un cop allà amb el botó mode anem incrementant el valor de la dada que pampalluguegi i amb el botó de start/stop canviem de dada a modificar
  • en canviar l’hora del rellotge, si deixem la mesura de velocitat a mph el rellotge serà en format de 12h i si el deixem a km/h serà de 24h
  • per establir el diàmetre de la roda s’ha d’anar a la distància total (odo) i prémer el botó de set. Amb el botó start/stop es decrementa el valor i amb el de mode s’incrementa. Un cop estigui on ha d’estar es prem de nou set i ja estem

uff quantes coses i que complicat!! no és precisament intuïtiu el trastu aquest :)

nova visita al ciclista

acabo de tornar de tornar del biciclista, li he anat a comprar un protector del quadre per la cadena (que aquesta no piqui al quadre malmetent-lo) i per desgràcia no tenia les peces per tornar a reconstruir el compta quilòmetres, o sigui que fins dimecres de la setmana que ve no podré saber a quan vaig :)

després he aprofitat que ja havia sortit per anar a fer dues claus de l’entrada del pis, que sembla que l’escala canvia el pany i seria un pal quedar-se sense poder entrar

P.D. per què ciclista existeix al diccionari i biciclista no?

ja tinc bici

en principi l’havia de tenir ahir, però finalment ha sigut avui, així que de pas que he passat a buscar la meva la sílvia també ha pogut agafar la seva :D

la bicicleta a grans trets té:

  • quadre d’alumini (força lleuger per ser de gamma mitja/baixa)
  • suspensió davantera
  • frens de disc
  • nou velocitats[1]
  • pedals d’alumini (però no automàtics)
  • comptaquilòmetres [2]
  • al mateix moment de comprar-la he afegit a la factura un cadenat que sembla prou sòlid perquè no me la robin

ara ja tindré una excusa menys per no anar a la universitat, ja que com que visc al centre de Girona i la universitat em queda una mica lluny, és un pal estar-te mitja hora caminant, quan en bici i puc anar tranquil·lament amb 10 o 15 minuts

apart que amb un company de la universitat de tan en tan (i més ara que comença el bon temps) sortim a donar un vol per les muntanyes de darrere la catedral de Girona :)

sento no tenir càmera de fer fotos per pujar-la (últimament des de que he començat el bloc que trobo a faltar tenir una càmera, hauré de demanar-la als companys del pis que ja en tenen :)

[1] en principi li havia dit que em muntés el grup shimano deore, però no se perquè al final no m’ho ha muntat
[2] per sort quan li van robar l’anterior bici a la companya de pis el comptaquilòmetres no era a la bici i ara només em falta posar-hi el receptor a la roda