Per dissenyar interfícies d’Android has de fer-ho amb un llenguatge XML que s’han inventat aquests de Google. A diferència per exemple de com ho fas a l’iPhone on ho fas, o bé amb un editor visual (estil Glade), o bé directament des del codi. Amb l’Android pots fer-ho de dues maneres¹: o bé ho fas per codi, o ho fas amb el llenguatge aquest que comentava.

El fet és que com que és un XML hi pots treballar sense que t’hagis de tallar les venes, ja que entre altres coses et deixa separar tot el que és el estils del que és la declaració pròpiament dita de la interfície (molt a l’estil XHTML i CSS perquè ens entenguem).

Tot i així tampoc no és la panacea de l’edició d’interfícies, ja que si bé és molt senzill (i com a programador molt més amigable) poder treballar directament amb l’XML, el fet que l’Android estigui pensat per a una gran varietat de formats de sortida² complia en certa manera com disposes els elements.

Per sort hi ha molta gent que escriu sobre com fer aquelles coses que se t’escapen a simple vista i avui he trobat un parell de blocs que valen molt la pena:

• Una explicació bàsica de com funciona la gravetat
• Una altra explicació bàsica de com disposar elements en la interfície

1. En realitat són tres, també hi ha un editor visual, però és menys que un mal intent de crear un editor d’interfícies [↩]
2. Des de pantalles de 2,5″ fins a pantalles de 10″ o més [↩]

• Impressive work on #
• Impressiv work on #GNOME design: http://afaikblog.wordpress.com/2010/08/26/last-week-in-gnome-design #

• Impressive work on #
• Impressiv work on #GNOME design: http://afaikblog.wordpress.com/2010/08/26/last-week-in-gnome-design #

Ja han penjat els vídeos de la passada GUADEC: http://www.vanadrighem.eu/blog.php?item=36

Aquesta va ser la primera conferència que es va emetre per Internet utilitzant el nou format de vídeo WebM!

A la feina¹ tenim un parell de servidors² que corren amb Debian on entre moltes altres coses hi tinc alguns processos amb cron i tal.

Com que des que vaig configurar un servidor de correu al servidor de casa estic rebent la sortida de l’execució dels processos que tinc en el cron per correu electrònic i trobo que és molt útil avui he fet el mateix a la feina, i la veritat és que ha sigut la cosa més senzilla del món!

Nota: amb aquesta configuració només rebreu els correus interns del propi servidor, no tindreu un servidor de correu completament funcional ni molt menys!

Passos per fer-ho:

1. Configurar un registre MX d’un domini que tingueu al vostre abast per poder adreçar-vos-hi per recollir el correu.
2. Deixar tal qual està l’exim4 tal com ve per defecte a Debian (o sigui no fer res ).
3. Instal·lar el dovecot-imap (apt-get install dovecot-imapd)³.
4. Llestos!

Ara l’únic que heu de fer és configurar el vostre client de correu perquè vagi a recollir a través d’IMAP els correus en el vostre servidor i d’aquesta manera tindreu puntualment la sortida de les execuccions dels processos del cron al vostre client de correu

Punts extra

• Per si no us n’adoneu quan instal·leu el dovecot-imapd: el propi dovecot crea un certificat auto-generat de manera que només fent els 4 passos de sobre⁴ teniu xifratge de la connexió gratuïtament

• Per no haver de tenir 40.000 comptes en el client de correu que utilitzeu podeu afegir la següent línia al crontab de tots els usuaris que tinguin cron:

MAILTO=jordi@localhost

D’aquesta manera tots els usuaris que en el seu crontab tinguin aquesta línia enviaran el correu a l’usuari jordi, de manera que l’únic compte que haureu de tenir en el vostre client de correu és el de l’usuari jordi.

1. Perdó per l’SPAM [↩]
2. El típic escenari de producció i desenvolupament/test [↩]
3. Si voleu també podeu instal·lar el dovecot-pop3d per accedir a través de POP [↩]
4. Realment dos: el primer i el tercer,  i un només en el propi servidor. [↩]

Tot just fa quatre dies que va acabar l’International Summit for Community Wireless Networks, un congrés mundial sobre xarxes wi-fi.

El que no sabia és que en Ramon faria la sessió inaugural!

En la seva entrada ja posa enllaços a la presentació que va passar, segons comenta hi ha molta expectativa per tot el que fem a guifi.net

Resulta que tal dia farà 17 anys¹ va començar el projecte Debian.

Des de llavors que no han parat i han sigut (i són de fet) models de com gestionar un projecte des del voluntariat.

Felicitats Debian!!!

1. Jo ni tenia ordinador ni 2 dígits a l’edat [↩]

És box-populi que treballar amb branques amb git és una delícia ja que ho facilita moltíssim: és molt ràpid i les eines que et posa a disposició per treballar-hi fan que sigui molt recomanable fer-ho per a qualsevol canvi que es vulgui fer en el codi d’una aplicació.

Ara bé, quan ja has fet els canvis que volies fer-hi com els sincronitzes cap a la branca master¹ ?

Tens dues opcions, la que utilitzava jo fins ara:

git checkout master
git diff –stat master..BRANCA_DEV
git merge master..BRANCA_DEV
git push

Amb això el que obtenim és que agafem tots els canvis que hi ha a BRANCA_DEV respecte de master i els mescla. A més a més per deixar-ne constància en fa un commit final amb la típica frase² “Merge branch ‘BRANCA_DEV’ into master“.

Ara bé, hi ha una manera més bonica i més elegant de fer-ho, rebase:

git checkout master
git rebase BRANCA_DEV
git pull
git push

Amb això el que estem fent és agafar els canvis de la branca BRANCA_DEV i els col·loca, en bloc, abans dels canvis que tinguem fets a la branca master. Això vol dir que si partim d’un commit X i fem tres canvis a la branca BRANCA_DEV i dos canvis a la branca master, quan executem les ordres de sobre el farà el git és reiniciar els commits fins al commit X, aplicar consecutivament els 3 commits de BRANCA_DEV i finalment un cop fet això aplicarà els nostres dos canvis a la pròpia branca master.

D’aquesta manera, sigui quin sigui el mètode utilitzat per sincronitzar les branques ja tindreu una manera molt fàcil de treballar amb diverses branques alhora, etc etc

1. Així és com es diu la branca principal a git. [↩]
2. Com tot en el git es pot canviar [↩]

• My first bug submitted to !GNOME is fixed!! http://ln-s.net/7Rn4 #

Com que resumir-ho més detalladament és impossible (massa dies i molt intensos) a veure si amb una llista ho aconsegueixo:

Pre-GUADEC

Amb la Sílvia vam estar un parell de dies a Amsterdam abans d’anar cap a Den Haag.

• Tot i ser mundialment famós per això realment ho és: Amsterdam és la ciutat de les bicis!
  • Hi ha uns aparcaments on hi cabrien ben bé un centenar llarg de cotxes dedicats a bicis en ple centre de la ciutat.
  • Com que està tot ple de canals d’aigua i hi ha molts ponts per travessar-los és molt més còmode el trànsit amb bici que no pas amb cotxe.
  • A més a més hi ha moltes zones (i no pas petites i ni molt menys perifèriques) que directament són únicament per bicis i vianants.
  • Per acabar de deixar-los dalt d’un pedestal, la cirereta: tot i que hi ha moltes bicis, motocicletes i alguns cotxes, pràcticament cap ciclista ni cap motorista porta casc. Fet que per mi demostra el molt civisme que hi ha.
• L’arquitectura ens va agradar moltíssim, sense caps grans aires de soberbia ni sumptuositat era un element constant del paisatge.
  • No hi havia ni un sol edifici (apart de 4 edificis contats) que destaquessin per sobre de la resta d’edificis. Tot eren edificis de 2 o 3 plantes, que juntament amb el fet dels canals i carrers generosos amb els vianants feien que sigués molt agradable passejar pels carrers.
  • Un dels millors encerts que hi vam trobar és en que les botigues s’adapten a l’arquitectura i no al revés, és a dir, les façanes de les cases continuen sent de totxo i gairebé t’hi has de fixar i tot per saber què es ven a les botigues.
• Com que tenen la sort que l’aigua de l’aixeta es tant bona que tothom en veu d’allà i per tant no compren garrafes d’aigua, quan vas als restaurants o botigues i en compres, la pagues a preu d’or! (vam arribar a pagar 6,5€ per una ampolla de litre!)
• Vam trobar curiós que en els mapes que teníem no hi hagués cap menció al famós barri roig, però voltant pel centre, sense voler-ho hi vam anar a parar. Va ser agradable veure que, almenys en l’estona que vam passejar per allà, no sigués cap espectacle denigrant, sinó que estigués dins d’una normalitat quotidiana.

Den Haag

Després d’Amsterdam, molt fàcilment, vam arribar a Den Haag on es celebrava la GUADEC d’aquest any (l’onzena si no vaig errat).

• El primer que ens va sobtar és que totes les ciutats per les que vam passar (inclosa Den Haag) tenen gratacels i la línia de visió no tenen res a veure amb Amsterdam.
• La ciutat com a tal també estava molt bé, moltes bicis per tot arreu i una mica més de trànsit rodat que no pas Amsterdam.

GUADEC

• La conferència com de costum va ser genial. Això de fer els dos primers dies com a BoF va ser molt bona idea.
• El punt d’informació i registre va anar fi com un rellotge. Mai hi va haver acumulacions i, al meu entendre, pel fet de que hi hagués un saló molt gran amb taules i cadires ho feia tot molt més relaxat.
• Per primer cop vaig anar a tantes xerrades com vaig voler!
• La xarxa (wi-fi) va anar fina com una seda!
• Les xerrades sobre el GNOME Shell van ser molt reveladores. No es que fins ara en dubtés sobre la qualitat del projecte, però veure de primera mà com els màxims responsables del projecte l’expliquen i en fan demostracions dóna una molt bona sensació de seguretat vers el projecte.
• Com ja és sabut el GNOME 3.0 no sortirà a llum aquest setembre sinó que s’ajorna 6 mesos fins, març del 2011. Una molt bona decisió ja que si bé ja es va endarrerir una vegada¹ ajornar-lo encara sis mesos més per poder tenir el màxim de documentació, d’accessibilitat i de refinament del Shell com a tal no faran res més que beneficiar l’usuari final que podrà gaudir d’una experiència molt més agradable i no haurà d’esperar 6 mesos a tenir el GNOME 3.2 per poder començar a utilitzar-lo diàriament sense problemes².
• Tornar-se a trobar amb tots els col·laboradors del GNOME any rere any ja és una costum i de nou si una cosa és general és el bon rollo i les rialles constants.
• En Ryan ens va ensenyar el joc de cartes més divertit en que hem jugat des de fa temps, el millor? No té nom ni en pots saber les normes
• En Bastien per fi va guanyar un partit de futbol en el ja tradicional FreeFa Tournament
• Durant la festa de Collabora ens van insistir en que ens havíem de posar els pants…
• En Vincent … continua igual com sempre
• Els voluntaris van ser molt, però que molt, competents!

Post-GUADEC

No vam tenir temps de visitar Den Haag com a tal ja que vam marxar el dissabte (l’endemà de que acabés la GUADEC) cap a Alemanya, però amb en Vinicius vam anar a un dels millors museus que hem estat: el museu Escher. Si es té en compte que aquest senyor va morir fa gairebé 50 anys, i que per tant no va poder utilitzar totes les facilitats de la informàtica, és impressionant la qualitat i la complexitat de les seves obres!

Després del museu vam anar cap a l’estació de trens de Den Haag i d’allà rumb a Alemanya (Köln com a primera estació).

1. Hauria d’haver sortit al març d’aquest any [↩]
2. Evitant així l’efecte KDE 4.0 [↩]