arrogància homocèntrica

aquests dies que vaig estar treballant al mercat medieval de Vic[0] va ser tota una experiència sociològica: que si pijos que es pensaven que estaven esquiant, d’altres que tant si fóssim les 10 del matí i hi havia boira o quarts de 10 del vespre i tot i així no es treien les ulleres de sol, nens malcriats i pares de tot menys responsables, etc etc

però no es això el que volia explicar …

l’arrogància humana està arribant a tal punt que fins i tot la gent canvia el nom a les coses per fer-les venir bé als seus propis propòsits … m’explico … a la plaça del costat on hi havia la parada on estava (la plaça del pes) ja fa anys que per el mercat medieval hi posen una olivera on la gent hi pot penjar una espècie de punts de llibre (en quant a mides) amb alguna frase o petit text

doncs bé, l’olivera en qüestió l’anomenen “l’olivera de la pau” i en principi en aquests punts de llibre se suposa que la gent hi ha d’escriure missatges de pau[1] que després es recolliran

tot molt maco eh, doncs la gent que sentia que s’intentava orientar per saber on eren, o senzillament per saber si ja havien vist aquella part del mercat l’anomenaven “l’arbre/olivera dels desitjos” o algun altre adjectiu per l’estil, a qui l’hi importa la pau si pots posar-hi els teus desitjos (cotxes?, joguines?, roba?, la loteria?)

així de bé va el món …

[0]amb tota la feina i tot plegat no vaig veure més mercat que el que hi havia entre la parada i el pis del meu germà on m’estava aquests dies :) però un altre germà se’l va repassar tot i hi va tardar com dues hores i mitja cap a tres

[1]com de costum la societat en que vivim prefereix fer actes simbòlics que no actes reals, no fos cas que llavors es comencés a qüestionar els costos que comporta la societat del (suposat) benestar en el que vivim