Etiqueta: sociologia

A 18 dies de la independència?

18 dies es el que ha tardat el poble egipci a fer respectar la seva veu. Han sigut 18 dies de manifestacions, concentracions, mobilitzacions i vagues que han portat l’status quo dominant a moure fitxa ((Si bé es cert que tampoc s’ha mogut tant la fitxa de moment)).

La pregunta és fàcil: els catalans i catalanes faríem 18 dies a la egípcia per aconseguir la independència?

Després de la manifestació del Som una nació, com qui diu no va passar res. Passaria alguna cosa amb 18 dies al carrer? O, tot i que volem, som massa mantes per sortir i, implícitament, tot i que diem que no ens representen, abdiquem de la responsabilitat d’aconseguir la independència als polítics?

Després d’uns 300 anys sota control espanyol, què serien 18 dies??

Quan va esclatar la revolta a Egipte vaig veure un missatge al Twitter on un italià demanava que algú els ajudés a treure’s de sobre en Berlusconi, gran ironia! Mentre els tunisians i els egipcis s’han tret de sobre dictadors a la vella Europa per treure’s de sobre un, suposat, demòcrata hem de demanar ajuda a fora de les pròpies fronteres.

Està clar que si la gent no es mobilitza poc s’aconseguirà, digueu-lis sinó als de les Terres de l’Ebre amb el famós Plan Hidrológico Nacional, el que els va costar treure-se’l de sobre.

El fet és que ja tenim el necessari, gràcies a les consultes per la independència la gent ha pres consciència que si s’organitza es pot fer tot el que es vulgui i més, coi a guifi.net estem fregant els 12.000 nodes operatius, és a dir unes 12.000 cases connectades a la xarxa de guifi.net, però es que fa 7 anys érem 3 que vam dir que podria estar bé connectar-nos entre nosaltres!

i la lògica on és?

Dues perles de la no-lògica de la societat occidental en la que vivim:

Si segons un informe de la FAO una sisena part de la població mundial pateix gana que c**** fan els pescadors espanyols/bascos/catalans pescant en aigües a l’altra punta del planeta?! Ah, i sobretot … que no vinguin ells aquí a pescar que haurien de pagar uns arancels que els productes fabricats aquí no han de pagar quan s’exporten cap als seus països (mercat lliure en diuen a sobre …)

M’agradaria veure què farien els polítics d’aquí si ve una multinacional estrangera, agafa uns terrenys sense pagar a ningú (només soborns s’enten) i es dediquen a extreure les riqueses de la nostra terra sense donar res a canvi …

L’altre perla del dia … un parc natural que s’està cremant per sota perquè, segons la notícia, els agricultors de la zona utilitzen tota l’aigua que hi havia. Solució? Evident! Construir una nova canalització per portar aigua!!

Això de racionalitzar els usos hídrics perquè d’aquí 20 anys encara existeixin aus migratòries (en un parc natural! no al bell mig de la ciutat de Barcelona ni en un polígon industrial, en un parc natural!) sembla que no encaixa amb les explotacions agrícoles que hi ha pel voltant del pobre parc natural…

arrogància homocèntrica

aquests dies que vaig estar treballant al mercat medieval de Vic[0] va ser tota una experiència sociològica: que si pijos que es pensaven que estaven esquiant, d’altres que tant si fóssim les 10 del matí i hi havia boira o quarts de 10 del vespre i tot i així no es treien les ulleres de sol, nens malcriats i pares de tot menys responsables, etc etc

però no es això el que volia explicar …

l’arrogància humana està arribant a tal punt que fins i tot la gent canvia el nom a les coses per fer-les venir bé als seus propis propòsits … m’explico … a la plaça del costat on hi havia la parada on estava (la plaça del pes) ja fa anys que per el mercat medieval hi posen una olivera on la gent hi pot penjar una espècie de punts de llibre (en quant a mides) amb alguna frase o petit text

doncs bé, l’olivera en qüestió l’anomenen “l’olivera de la pau” i en principi en aquests punts de llibre se suposa que la gent hi ha d’escriure missatges de pau[1] que després es recolliran

tot molt maco eh, doncs la gent que sentia que s’intentava orientar per saber on eren, o senzillament per saber si ja havien vist aquella part del mercat l’anomenaven “l’arbre/olivera dels desitjos” o algun altre adjectiu per l’estil, a qui l’hi importa la pau si pots posar-hi els teus desitjos (cotxes?, joguines?, roba?, la loteria?)

així de bé va el món …

[0]amb tota la feina i tot plegat no vaig veure més mercat que el que hi havia entre la parada i el pis del meu germà on m’estava aquests dies :) però un altre germà se’l va repassar tot i hi va tardar com dues hores i mitja cap a tres

[1]com de costum la societat en que vivim prefereix fer actes simbòlics que no actes reals, no fos cas que llavors es comencés a qüestionar els costos que comporta la societat del (suposat) benestar en el que vivim

fa 1000 anys estaven millor

fa poc que he llegit un article al Sàpiens sobre si era real la fòbia que hi va haver a l’any 1000 per si era la fi del Món i l’article no només conclou que és fals sinó que a més en dóna un dels principals motius: a l’any mil molts pobles encara no feien servir el sistema horari actual, alguns encara utilitzaven el sistema romà, d’altres contaven els anys pel regnat del seu monarca (el cas de Catalunya per exemple)

cosa que em provoca una vergonya aliena important cada vegada que recordo la psicosi que hi va haver (en certa mesura, però també molt més reprobalbe si tenim en compte l’alfebetització i el coneixement del món que tenim ara mateix) en la vigília de l’any 2000

és més, aquests dies tot fent mates a la universitat, en els que tractavem els canvis de base i tot plegat, només em fa pensar encara més que el Món com a tal no coneix de dates ni horaris i com de costum tot és per culpa de mirar-se massa el melic i creure’s que sóm el centre de tot (o aquesta és la meva reflexió almenys)