A 18 dies de la independència?

18 dies es el que ha tardat el poble egipci a fer respectar la seva veu. Han sigut 18 dies de manifestacions, concentracions, mobilitzacions i vagues que han portat l’status quo dominant a moure fitxa1.

La pregunta és fàcil: els catalans i catalanes faríem 18 dies a la egípcia per aconseguir la independència?

Després de la manifestació del Som una nació, com qui diu no va passar res. Passaria alguna cosa amb 18 dies al carrer? O, tot i que volem, som massa mantes per sortir i, implícitament, tot i que diem que no ens representen, abdiquem de la responsabilitat d’aconseguir la independència als polítics?

Després d’uns 300 anys sota control espanyol, què serien 18 dies??

Quan va esclatar la revolta a Egipte vaig veure un missatge al Twitter on un italià demanava que algú els ajudés a treure’s de sobre en Berlusconi, gran ironia! Mentre els tunisians i els egipcis s’han tret de sobre dictadors a la vella Europa per treure’s de sobre un, suposat, demòcrata hem de demanar ajuda a fora de les pròpies fronteres.

Està clar que si la gent no es mobilitza poc s’aconseguirà, digueu-lis sinó als de les Terres de l’Ebre amb el famós Plan Hidrológico Nacional, el que els va costar treure-se’l de sobre.

El fet és que ja tenim el necessari, gràcies a les consultes per la independència la gent ha pres consciència que si s’organitza es pot fer tot el que es vulgui i més, coi a guifi.net estem fregant els 12.000 nodes operatius, és a dir unes 12.000 cases connectades a la xarxa de guifi.net, però es que fa 7 anys érem 3 que vam dir que podria estar bé connectar-nos entre nosaltres!

  1. Si bé es cert que tampoc s’ha mogut tant la fitxa de moment []

la manifestació de protesta contra la sentència del TC

Avui llegeixo a través del Liferea en el canal de Racó Català que el consell de Deumil.cat critica la decisió de Òmnium Cultural sobre la protesta contra la possible (recordem que almenys en el moment d’escriure aquestes línies) sentència en contra de l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional (espanyol).

No em posaré a glossar o discernir sobre si uns o altres tenen més raó (qui pixa més lluny vaja, el que els anglesos en diuen bike shedding [1]) sinó en el fet que com de costum algú proposa una acció (manifestar-se contra el que creuen que és una injustícia) i ja li surten tot de trets per la culata dels que se suposarien “clients potencials” a anar a la manifestació en qüestió.

Normal que llavors els espanyols ens prenguin per quatre pringats si quan algú decideix fer quelcom llavors tothom en fa la seva a banda, el dia després o una contra-manifestació al mateix dia al mateix lloc per demostrar que no només es vola la independència de Catalunya sinó que com a condició sin equànim també s’ha de reivindicar que els transgènics han de ser prohibits, perquè evidentment no es pot donar suport a una manifestació si no només es demana la prohibició dels transgènics sinó que (així de passada com qui no ho vol) també s’ha de demanar la independència de Catalunya.

De nou els anglesos tenen una frase adequada “Stay on topic please!”.

Si finalment (sembla que tothom ja ho dóna per fet) la sentència del Tribunal Constitucional (espanyol) encara retalla més l’Estatut de Catalunya, evidentment que s’ha de sortir al carrer a manifestar-se. “És igual” la independència de Catalunya en aquest moment, com poden pretendre que acceptem un Estatut que ja va sortir retallat del parlament de Catalunya, se’l van passar per allà on no sona (no recordo les paraules exactes ara del que presidia la comissió de l’Estatut de Catalunya al Congrés Espanyol) i ara encara, després de fer veure que han complert amb el finançament, l’han de retallar més?!

Per fi una frase catalan escaient “se’ns pixen a sobre i ens volen fer creure que plou”.

Quin motiu poden tenir els de Deumil.cat que no és una bona idea manifestar-se contra aquesta (possible) sentència? Evidentment que després d’una manifestació en què s’exigeixi que el que es va acceptar per la ciutadania de Catalunya en un referèndum hauria d’anar a missa sense tisores de pel mig després se n’ha de fer una en que es demani el dret a l’autodeterminació.

Amb actituds així de criticar sense sumar no anirem enlloc i enlloc vol dir quedar-se com estem (o pitjor).

Perdó pel rollo i felicitats si heu arribat fins aquí :) Ara us podeu esbrevar deixant un comentari si voleu :)

[1] Si algú de l’IEC o del TERMCAT està (improbablement) llegint aquest apunt del bloc, siusplau, afegiu-lo com abans millor al català normatiu perquè em sembla que seria una de les més utilitzades molt per damunt de renecs dels més famosos en segons quins àmbits.