ja hi som!!
ara mateix escric des de les oficines d’OpenAdvantage a Birmingham mateix
el viatge va ser força tumultuós :(
per començar ens havíem de llevar a quarts de 4 del matí per agafar el bus fins a l’aeroport de Girona, un cop allà esperar un parell d’hores fins que a 1/4 de 7 sortís l’avió
el viatge en avió no va haver-hi cap problema, la nota curiosa (o molt friki segons es miri) es que en arribar a l’aeroport i abans de baixar de l’avió pels micròfons van començar a sonar unes trompetes que anunciaven que Ryanair tenia la quota d’arribades en l’hora més alta de totes les companyies, va ser molt esperpèntic sentir les trompetes …
després de mirar quines eres les diferents opcions per anar fins a Birmingham vam decidir d’anar-hi amb tren, però abans de que poguéssim dir ni «Hello» ja ens enviaven a l’andana per anar cap a Londres; suposo que el 90% de la gent que aterra a Stansted vol anar a Londres, però es que no se si es pensaven que érem imbècils o què però ens anaven repetint una i altra vegada d’anar cap a les andanes. Fins que finalment ens van deixar parlar i vam dir «To Birmingham» llavors van reaccionar i finalment ens van vendre els bitllets d’anada i tornada
però es que fins i tot a les andanes un dels treballadors del tren anava cridant: «Here to London»
per acabar d’arrodonir el tren resulta que quan vam comprar els bitllets la Sílvia va dir «For the next one», vam baixar cap a l’andana i després de pujar al tren, quan passava el revisor ens va dir que els bitllets que havíem comprat eren per trens que sortíssin després de les 9 i no pas abans (l’havíem agafat a quarts de 9) de manera que ens va tocar pagar la diferència de preus
després d’això cap més problema fins a Birmingham :) i un cop allà vam entrar al centre comercial que hi davant de l’estació, obrim el portàtil i sortien cap a 40 senyals wi-fi, de les quals ben bé una desena eren obertes, així que vam poder posar sobre un mapa que vam agafar al sortir de l’estació de tren els llocs on havíem d’anar :)
per sort nostra tot està prou aprop per poder-hi anar a peu, de manera que no ens hem de preocupar de transport públic, ni taxis, ni trens, bé … només quan travessem els carrers, que aquests anglesos i la seva mania d’anar al revés del món es una merda!
finalment ens estem a l’hotel Etap, que tot i ser una cadena d’hotels de baix cost te wi-fi gratis en els espais públics, per desgràcia estem a la segona planta i no arriba el wi-fi allà :(