Acabo de tornar de la jornada organitzada per TIC.cat que s’ha fet avui 13 d’octubre.
Per primera vegada en mi he pres anotacions sobre el que anava dient en Jordi Bosch ((Secretari de telecomunicacions de la Generalitat)).
La seva xerrada ha estat dividida, d’alguna manera, en dos àmbits: reptes i oportunitats:
Reptes
La Generalitat necessita moltíssim ampla de banda i el consum que se’n fa creix exponencialment.
- De fet, creix tant que no se’l poden permetre, ja que per ADSL de 10Mb els han arribat a oferir ((No m’ha quedat clar si ho paguen)) més de 4.500€ al mes!
- O d’altra banda directament no els arriba la connectivitat allà on volen (de manera que ni amb 4.500€ al mes).
El resultat d’això és que hi ha projectes propis de la Generalitat que no tiren endavant per culpa de la manca d’infraestructures de telecomunicació d’ampla de banda que puguin permetre aquest ús intensiu (i amb creixement exponencial).
Per sort, no es volen casar amb un operador i d’aquesta manera dependre d’on arribi l’operador o dedicar-se a subvencionar-lo perquè arribi allà on la Generalitat vol ((De fet l’operador majoritari els donava plaços de més 8 anys per fer un desplegament per tot el territori quan se suposava, per part del mateix operador, que no fa falta el projecte de xarxa oberta ja que la connectivitat a tot arreu ja la tenen ells)).
A la Generalitat, si una cosa han fet ((En boca del secretari)) és números, i els seus resultats els han donat que és molt millor comprar la fibra que no pas pagar-la, és a dir, que es finançarà amb inversió privada amb concessió a uns 20 anys ((Repetia molt els 20 anys no se si ja està estipulat en el projecte o era un dir)), passats aquests 20 anys la fibra passarà a ser de la Generalitat i per tant no haurà de pagar res per utilitzar-la ((La idea és que es pagarà una quota fixa per cada seu de la Generalitat connectat a l’empresa que hi hagi fet arribar la fibra)).
Com a repte de futur també ha indicat que si volem mantenir els serveis socials que tenim, amb la mateixa quantitat i qualitat, només a través de l’ús intensiu de les TIC, i per tant a través de la fibra òptica, es podria garantir aquests serveis.
Oportunitats
La Generalitat no comença de zero, ha arribat a un acord amb Orange i ha recuperat ((Això sí, part, no tota)) la fibra d’alpi.
També han modificat la legislació per tal de qualsevol obra pública que es comenci incorpori en el projecte el pas de fibra òptica ((Com a exemple ha posat que el cost de posar fibra a una carretera que s’ha de refer es irrisori, però en canvi el benefici molt important)).
La xarxa oberta no la podrà pagar la Generalitat, però el que es farà és que el sector privat avanci els diners i per tant sigui l’encarregada de fer el desplegament, gestió i explotació de la fibra fins a la fi de la concessió que passarà a mans de la Generalitat, la qual tindrà plena disposició de donar una nova concessió per l’explotació a qualsevol altra empresa (si no ho vol fer ella mateixa).
Les empreses privades que s’encarreguin de l’explotació de la fibra estaran obligades a actualitzar-ne l’electrònica cada 7 anys. De manera que si la concessió és de 20 anys com a mínim l’hauran d’actualitzar 2 vegades ((Ja podrien allargar la concessió un any més únicament per obligar-los a entregar una xarxa completament nova al 21é any, o sigui, a la tercera actualització)).
Tot i que la xarxa és per cobrir les necessitats de la pròpia administració, pel fet de fer-se en format de xarxa oberta permetrà que la capacitat residual es pugui destinar al sector privat, d’aquesta manera es permetrà que puguin sorgir micro-operadores que puguin donar serveis a qualsevol territori independentment de la distància als centres d’interconnexió.
Van demanar a Europa si ho podien fer ((Per tot el tema de la lliure competència)) i Europa va dir que sí, que interferien i molt en el sistema, però que ho feien en positiu, ja que pel fet d’intervenir provocarien que la resta d’operadors haguessin de moure fitxa.
La xarxa està pensada perquè en comptes de pagar per quilòmetre de fibra es pagui per ampla de banda consumit, independentment de si es connecta Olot amb Vic o Tortosa amb Girona.
La intenció no és duplicar la fibra que ja estigui estesa per el territori, si un ajuntament ja té fibra al seu municipi, la inversió que no haurà de fer la Generalitat per aquest tram de fibra l’invertirà en el propi municipi per connectar més dependències de l’ajuntament.
Consideren que el primer desplegament (a terres de l’Ebre) no és una prova pilot, ni un assaig, sinó la primera fase.
Com que per temes de pressupost s’ha partit en fases, però aquestes no són dependents entre elles, si es vol es podria començar aquest mateix principi d’any (d’aquí 4 mesos) la segona fase, sigui on sigui ((Faltarà que el govern entrant estigui per la feina)).
Dades: la Generalitat en aquests moments ja té 2.170 km de fibra i la primera fase n’afegirà 1.150 km més (amb una inversió de 253 milions d’euros).
Al seu parer, és molt important l’experiència que s’ha agafat amb les anelles de fibra que ja s’estan utilitzant (l’anella científica, la industrial, l’audiovisual, la cultural i en fase d’estudi la logística).
Opinió
Fins aquí us he deixat anar tota la tirallonga de dades que he anat recollint, tota una crònica :) Així que ara toca una mica de el que m’ha semblat a mi.
El secretari m’ha semblat molt proper i alhora com qui ja sap que no continuarà i que per tant, més que voler demostrar la feina feta, la mostra com qui, una mica, ja tant li fa. Això sí, tot i això, ha defensat el projecte i l’ha explicat amb la convicció de qui creu que ha fet una cosa ben feta.
El projecte de xarxa oberta com a tal, i amb relació a guifi.net més en concretament, sembla molt molt bé, com tot falta veure’n els cerrells i com s’acaba de lligar tot plegat, com es fa el peering i/o trànsit per la xarxa, quin grau d’interconnexió permet amb altres xarxes ja existents ((Si una xarxa no permet connectar-se amb una altra una de les dues no és tan oberta)), etc etc
I pel que comentava abans, no sembla que sigui a en Jordi Bosch qui li hem de demanar les explicacions, o més ben dit, per molt que ens les doni, qui el substitueixi (si és que per caramboles de la vida no li toca continuar) ens les pot capgirar per tots costats les explicacions.
Si heu arribat aquí, felicitats!
Doncs sí, qui ho diria que 6 anys i mig després la Comissió Europea ens demanaria que anéssim a Brusel·les a explicar què és això de guifi.net!