Jornada sobre fibra òptica de la Generalitat

Acabo de tornar de la jornada organitzada per TIC.cat que s’ha fet avui 13 d’octubre.

Per primera vegada en mi he pres anotacions sobre el que anava dient en Jordi Bosch ((Secretari de telecomunicacions de la Generalitat)).

La seva xerrada ha estat dividida, d’alguna manera, en dos àmbits: reptes i oportunitats:

Reptes

La Generalitat necessita moltíssim ampla de banda i el consum que se’n fa creix exponencialment.

  • De fet, creix tant que no se’l poden permetre, ja que per ADSL de 10Mb els han arribat a oferir ((No m’ha quedat clar si ho paguen)) més de 4.500€ al mes!
  • O d’altra banda directament no els arriba la connectivitat allà on volen (de manera que ni amb 4.500€ al mes).

El resultat d’això és que hi ha projectes propis de la Generalitat que no tiren endavant per culpa de la manca d’infraestructures de telecomunicació d’ampla de banda que puguin permetre aquest ús intensiu (i amb creixement exponencial).

Per sort, no es volen casar amb un operador i d’aquesta manera dependre d’on arribi l’operador o dedicar-se a subvencionar-lo perquè arribi allà on la Generalitat vol ((De fet l’operador majoritari els donava plaços de més 8 anys per fer un desplegament per tot el territori quan se suposava, per part del mateix operador, que no fa falta el projecte de xarxa oberta ja que la connectivitat a tot arreu ja la tenen ells)).

A la Generalitat, si una cosa han fet ((En boca del secretari)) és números, i els seus resultats els han donat que és molt millor comprar la fibra que no pas pagar-la, és a dir, que es finançarà amb inversió privada amb concessió a uns 20 anys ((Repetia molt els 20 anys no se si ja està estipulat en el projecte o era un dir)), passats aquests 20 anys la fibra passarà a ser de la Generalitat i per tant no haurà de pagar res per utilitzar-la ((La idea és que es pagarà una quota fixa per cada seu de la Generalitat connectat a l’empresa que hi hagi fet arribar la fibra)).

Com a repte de futur també ha indicat que si volem mantenir els serveis socials que tenim, amb la mateixa quantitat i qualitat, només a través de l’ús intensiu de les TIC, i per tant a través de la fibra òptica, es podria garantir aquests serveis.

Oportunitats

La Generalitat no comença de zero, ha arribat a un acord amb Orange i ha recuperat ((Això sí, part, no tota)) la fibra d’alpi.

També han modificat la legislació per tal de qualsevol obra pública que es comenci incorpori en el projecte el pas de fibra òptica ((Com a exemple ha posat que el cost de posar fibra a una carretera que s’ha de refer es irrisori, però en canvi el benefici molt important)).

La xarxa oberta no la podrà pagar la Generalitat, però el que es farà és que el sector privat avanci els diners i per tant sigui l’encarregada de fer el desplegament, gestió i explotació de la fibra fins a la fi de la concessió que passarà a mans de la Generalitat, la qual tindrà plena disposició de donar una nova concessió per l’explotació a qualsevol altra empresa (si no ho vol fer ella mateixa).

Les empreses privades que s’encarreguin de l’explotació de la fibra estaran obligades a actualitzar-ne l’electrònica cada 7 anys. De manera que si la concessió és de 20 anys com a mínim l’hauran d’actualitzar 2 vegades ((Ja podrien allargar la concessió un any més únicament per obligar-los a entregar una xarxa completament nova al 21é any, o sigui, a la tercera actualització)).

Tot i que la xarxa és per cobrir les necessitats de la pròpia administració, pel fet de fer-se en format de xarxa oberta permetrà que la capacitat residual es pugui destinar al sector privat, d’aquesta manera es permetrà que puguin sorgir micro-operadores que puguin donar serveis a qualsevol territori independentment de la distància als centres d’interconnexió.

Van demanar a Europa si ho podien fer ((Per tot el tema de la lliure competència)) i Europa va dir que sí, que interferien i molt en el sistema, però que ho feien en positiu, ja que pel fet d’intervenir provocarien que la resta d’operadors haguessin de moure fitxa.

La xarxa està pensada perquè en comptes de pagar per quilòmetre de fibra es pagui per ampla de banda consumit, independentment de si es connecta Olot amb Vic o Tortosa amb Girona.

La intenció no és duplicar la fibra que ja estigui estesa per el territori, si un ajuntament ja té fibra al seu municipi, la inversió que no haurà de fer la Generalitat per aquest tram de fibra l’invertirà en el propi municipi per connectar més dependències de l’ajuntament.

Consideren que el primer desplegament (a terres de l’Ebre) no és una prova pilot, ni un assaig, sinó la primera fase.

Com que per temes de pressupost s’ha partit en fases, però aquestes no són dependents entre elles, si es vol es podria començar aquest mateix principi d’any (d’aquí 4 mesos) la segona fase, sigui on sigui ((Faltarà que el govern entrant estigui per la feina)).

Dades: la Generalitat en aquests moments ja té 2.170 km de fibra i la primera fase n’afegirà 1.150 km més (amb una inversió de 253 milions d’euros).

Al seu parer, és molt important l’experiència que s’ha agafat amb les anelles de fibra que ja s’estan utilitzant (l’anella científica, la industrial, l’audiovisual, la cultural i en fase d’estudi la logística).

Opinió

Fins aquí us he deixat anar tota la tirallonga de dades que he anat recollint, tota una crònica :) Així que ara toca una mica de el que m’ha semblat a mi.

El secretari m’ha semblat molt proper i alhora com qui ja sap que no continuarà i que per tant, més que voler demostrar la feina feta, la mostra com qui, una mica, ja tant li fa. Això sí, tot i això, ha defensat el projecte i l’ha explicat amb la convicció de qui creu que ha fet una cosa ben feta.

El projecte de xarxa oberta com a tal, i amb relació a guifi.net més en concretament, sembla molt molt bé, com tot falta veure’n els cerrells i com s’acaba de lligar tot plegat, com es fa el peering i/o trànsit per la xarxa, quin grau d’interconnexió permet amb altres xarxes ja existents ((Si una xarxa no permet connectar-se amb una altra una de les dues no és tan oberta)), etc etc

I pel que comentava abans, no sembla que sigui a en Jordi Bosch qui li hem de demanar les explicacions, o més ben dit, per molt que ens les doni, qui el substitueixi (si és que per caramboles de la vida no li toca continuar) ens les pot capgirar per tots costats les explicacions.

Si heu arribat aquí, felicitats!

El manual de l’einesTIC alliberat amb CC

einesticNo cal afegir gaire amb aquest títol oi? :D

Resulta que la Generalitat fa algunes coses bé de tant en tant, ja que fer l’einesTIC amb programari lliure (no he comprovat si el codi del programa propi que genera models per a l’IVA i l’IRPF també l’han alliberat) i a més el manual, de 230 pàgines està alliberat amb Creative Commons by-sa.

Esperem que no sigui l’última cosa bona que fan!

entrega dels premis nacionals

logo guifiahir va ser l’entrega i vaig flipar força la veritat …

l’acte es va fer a la sala petita del palau de la música, tot molt protocolari, així tot tocat i posat

en entrar el típic, uns quants treballadors del palau de la música ordenant la gent, dient-nos que teníem unes quantes files reservades, etc etc

llavors ja va començar l’espectacle (i no li poso cometes perquè realment ho era):

una veu en off va anunciar l’entrada del jurat que havia decidit els premis, baixada de la intensitat dels llums de la sala i entrada del jurat

tornem a apujar els llums

després el mateix amb els premiats (la Terribas acompanyava a la Francina Boris)

finalment el vicepresident i els consellers

i tots tres així amb la persimònia de qui es dóna tanta importància i ganes de semblar qui sap què

seguidament el primer discurs, en Puigcercós que va llegir el discurs, que a part de felicitar els guardonats va fer una menció especial a la Francina per la seva trajectòria (igual com en Carod) i apart en aquest cas també a guifi.net per ser una iniciativa des de la ciutadania
finalment també es va omplir la boca de promeses amb que si l’ampla de banda rural i l’accés universal, etc etc (cal que li recordi a aquest conseller que és de Ripoll?[1])

després d’en Puigcercós li tocava el torn a en Trasserras, aquest no va llegir el discurs i va parlar sobre l’espai de comunicació català i el futur del català en els mitjans periodístics i infraestructures, molt correcte tot plegat (la calva li brillava molt i diria que després de parlar s’estava adormint)

finalment ja va ser el designat pel jurat per fer públiques les nominacions:

RAC1 Premi Nacional de Radiodifusió
el que va pujar a recollir-lo si va estar tant — llegint el discurs que el designat pel jurat anava mirnat l’hora

La nit al dia conduit per Mònica Terribas Premi Nacional de Televisió
senzillament impresionant! només començar el seu discurs va anomenar com 20 o 30 noms de persones que hi havia a platea i que els va fer pujar per evidenciar que el premi no era per ella, sinó per tot l’equip, fins i tot es va recordar de la gent que ja no hi era i dels que estaven preparant el programa als estudis de TV3, realment s’ho curren molt i ella en concret moltíssim i en directe la seva expressió i manera de parlar aclapara

Icat FM Premi Nacional de Internet
em va agrada moltíssim el discurs del director – suposo, d’Icat, com van saber captar el mercat incipient de ràdio per Internet i les webs sincròniques. Va repartir algunes dades per a fer patxoca – triplicar el nombre de oients en un any, més de 300 nous oients per Internet cada dia, etc etc, se’ls veu molt posats en les noves tecnologies i sobretot en saber-les posar al seu servei

Guifi.net Premi Nacional de Telecomunicacions
què dir? :) que sóm uns cracks entre tots els que ho hem fet :D, el discurs que va fer en Ramon potser una mica massa dens en idees per a poder-se païr per a un públic no massa posat en la problemàtica de la fractura digital i crear xarxes lliures, fins i tot al principi del discurs (que també va llegir) va intentar imitar la Terribas mencionant que a platea érem una bona colla i que el premi no era per ell sinó per tots

finalment hi va haver una sorpresa, no hi va haver una menció honorífica, sinó dues, la segona a la Francina Boris, que en el seu discurs, tot i els seus 87 anys que té la senyora, el va fer amb una energia i veu que semblava una senyora que per la veu li posaries tranquilament 50 anys tranquilament, va repassar la seva trajectòria i com va estar sempre al servei del país a través de la seva enamorada (la ràdio) i realment se li notava que era una apassionada d’aquest mitjà i del seu país

la segona menció honorífica va ser a la presència del català a Internet, no es va donar a ningú perquè el jurat no va trobar una cara darrere d’aquesta presència, sinó que són molts anònims i col·lectius els que ho estem fent. Tot i ser una menció simbòlica va quedar molt bé el detallet

per finalitzar va sortir en Carod-Rovira a fer el seu discurs de clausura (que en un cop que m’hi vaig fixar no se si estava absort però no aplaudia quan s’entregaven els premis), en el seu discurs no recordo com s’ho va fer venir bé per reclamar la independència de Catalunya i a més de destacar “el full de serveis” de la Francina també va destacar guifi com a experiència reconeguda internacionalment i que des de la qualitat i la societat es podien fer moltíssimes coses :)

finalment el refrigeri (bàsicament copes de cava a dojo i alguns misèries amb companyia de canepès – només dues varietats i així de disseny, o sigui minúsculs) on tots els de guifi ens vam fer una foto de grup amb el premi – que pesa una bestiesa, el diploma i el xec de 15.000 € a nom de guifi.net (altrament dit, que no el podem cobrar perquè no tenim cap NIF)

per la meva banda va ser molt reconfortant veure tota la gent de guifi que està cada dia al peu del canó, veure reconeguda la feina ben feta amb aquest premi i que a més gent nova que encara no estan ni connectats estan frissant per poder-ho fer i començar a gaudir de guifi.net :)

[1] que a més ja n’he sentit les primeres crítiques i són demolidores, no connecten a ningú la qualitat és pèssima, etc, etc, vaja un altre flaix10 pagat per la Generalitat i en aquest cas a través de la Fundació Televall