Etiqueta: git

Fins que no proves les coses no te n’adones de lo difícil, o fàcil, que és fer-les…

Avui havia de fer uns canvis a un dels servidors de la feina i com que eren temes de configuració … cd /etc

Però abans de prémer cap més tecla m’ho he pensat dues vegades i he teclejat unes quantes ordres ben senzilles i  molt útils de cara al futur:

Control de versions de la configuració d’un servidor

Sembla que pugui ser una cosa difícil, que requereixi molt de temps i que sigui complex de mantenir oi? Doncs res més senzill que fer:

cd /etc
git init
(opcionalment vim .gitignore per excloure els fitxers que no volem versionar)
git add -A
git commit -m"Configuració inicial que funciona del servidor"

Només amb aquestes senzilles ordres ja tenim tot el directori /etc versionat amb git. A partir d’ara qualsevol canvi a qualsevol fitxer que estigui dintre de /etc ens sortirà amb un git status i quan haguem fet les proves necessàries per assegurar que els canvis són correctes ja podrem fer un git commit FITXER1 FITXER2 -m”Missatge” per tenir controlada una nova revisió dels fitxers.

Ara ja no hi ha excusa per dir que s’ha perdut alguna configuració o que s’ha espatllat algun servei del servidor, sempre tindràs un git checkout o un git reset –hard HEAD per tornar a una versió dels fitxers de configuració correcta :)

Un dels problemes de tenir un repositori en un servidor central és com de costum el tema dels permisos, per una banda has de tenir els usuaris creats en local, afegir-los en el mateix grup perquè cadascú pugui accedir als repositoris i finalment un cop està tot apunt tens el problema (amb solució!) de que quan algú fa un commit la resta no en poden fer ja que s’han canviat els permisos.

A primer cop d’ull penses que això amb un hook de git i un script que faci un chown ja n’hi pot haver prou, després ho rumies una mica més i penses que no hauria de ser tant complicat i arribes a la idea que l’umask serà el teu amic … però al final cerques una mica per Internet i et trobes amb una solució molt més elegant:

$ git repo-config core.sharedRepository true

Amb aquesta senzilla ordre executada per a tots i cadascun dels repositoris que vulguis compartir entre més d’un desenvolupador i llestos, a programar que és el que ens agrada.

Sempre hi ha aquells casos en que tot i tenir un sol codi font s’utilitzen diversos altres codis font que tenen la seva existència per separat però que són necessaris dintre del projecte.

A subversion existeixen els externals i a git hi ha els submòduls. Treballen de forma diferent i per tant no es poden comparar exactament (tot i que el concepte és el mateix), ja que per exemple a subversion assumeixen que sempre vols actualitzar el codi de tots els submòduls i en canvi a git ho has de forçar tu manualment, si això és un avantatge o un inconvenient ja depèn de cada projecte en concret.

Per si hi heu de treballar des de git el capítol sobre submòduls del llibre del Git és perfecte (de fet l’he seguit punt per punt per fer-ho al projecte que tinc ara entre mans).

Això del git està molt bé, però com tot té la seva corba d’aprenentatge :)

Avui ha tocat indagar en les etiquetes (tags). N’hi ha de tres tipus:

• Senzilles
• Anotades
• Signades

Primer la versió ràpida i fàcil:

$ git tag NOM_ETIQUETA

$ git tag NOM_ETIQUETA SHA1

Creem una etiqueta amb el nom NOM_ETIQUETA i si es dóna el cas que no la volem fer en el commit en que està ara mateix el repositori local on estem treballant hi afegim el SHA1 del commit (amb un git log, o interfície web el trobem de seguida).

Per saber les etiquetes hi ha:

$ git tag -l -n1

Amb això mostrem totes les etiquetes, l’opció -l, i de pas també mostra el missatge del commit (en el cas de les etiquetes anotades també mostra l’anotació), l’opció -n1.

Un cop hem etiquetat tots els commits que ens sembli ja podem enviar els canvis (en cas que s’hagin d’enviar a algun lloc, estil git.gnome.org):

$ git push –tags

Fàcil eh :)

Si us equivoqueu també les podeu suprimir:

$ git tag -d NOM_ETIQUETA

I si ja l’havíeu enviat l’heu de suprimir en remot:

$ git push origin :refs/tags/NOM_ETIQUETA

Les etiquetes anotades tenen la particularitat que a més del nom que li donem a l’etiqueta també li afegim un comentari (l’anotació vaja).

Per crear-la:

$ git tag -a -m”ANOTACIÓ DE L’ETIQUETA” NOM_ETIQUETA

La resta funciona igual (enviar, llistar, suprimir, etc).

L’última opció de crear una etiqueta és la que en certs projectes té molt sentit. Les etiquetes signades permeten no només etiquetar un commit en concret de l’historial del repositori sinó que a més a més les pots signar amb una clau OpenPG, d’aquesta manera, si t’has de baixar el codi font del nucli de Linux i en vols estar 100% segur que ningú l’ha tocat ho pots saber comprovant que la signatura del commit de l’etiqueta signada correspon a en Linus Tolvards :)

Si mai us trobeu treballant amb un codi que utilitza git com a control de versions i quan canvieu de branques, feu cherry-pick o altres operacions i deixeu l’arbre en un estat que no teniu manera de deixar-lo net, utilitzeu el títol d’aquest missatge!

Amb això el que fareu és fer que l’índex de l’última revisió sigui l’índex dels canvis actuals (o sigui cap canvi) i s’esborrin tots els canvis que hi hagi fets en tot l’arbre.

A vegades després de compilar un programa que t’has baixat per exemple de git.gnome.org vols tornar a deixar-ho tot tal com estava (o sigui una còpia igual del que hi ha publicat a git.gnome.org).

En aquestes ocacions, si el sistema de control de versions és el git només heu de fer:

# per veure què es netejarà
git clean -n
# per eliminar aquests fitxers
git clean -f
# si també voleu eliminar els directoris que s'hagin pogut crear
git clean -fd

I amb això ja estarà tot net com una patena :)