un tal Santiago Bernabeu afirmava amb tota tranquil·litat (i per més inri amb vers i tot!)
A la mujer y a la burra,
una zurra;
a la primera sin saber por qué,
demasiado sabe ella,
y la segunda sin mas intención
que no hacer distinción
o per quedar bé amb Catalunya …
No están en lo cierto quienes dicen que no quiero a Cataluña. La quiero y la admiro a pesar de los catalanes.
i es que una persona que als 40 i tants s’allistés a l’exèrcit franquista i no en cap altre divisió que la 150 División Marroquí, famosa per la seva crueltat i excessos, perquè us en feu una idea, eren tan bèsties que els propis comandaments franquistes els havien de dir que no s’excedissin
un dubte però, aquestes dades estan extretes del Sàpiens com ja es pot comprovar, concretament del nº5 (març del 2003) i el meu dubte rau en que si és lícit en el món i les lleis en les que vivim que reprodueixi, no el text dels periodistes del Sàpiens, sinó el contingut històric d’aquests (que santiago bernabéu va formar part de la divisón marroquí per exemple, no de com ho ha redactat el periodista) és igualment condemnable?
al cap i a la fi és història no?