com no fer política d’habitatges

… o vivenda (segons TV3)

no se si va ser durant les eleccions municipals que a Barcelona es comentava que hi havia més de 60.000 pisos buits i que s’hauria de fer alguna cosa amb això, com un acte reflex d’intentar trobar solucions a tot vaig pensar: “ben fàcil, se’ls grava un impost que si no el lloguen hagin de pagar i així segur que com a bons catalans s’afanyaran a llogar-lo” que es veu que corria força en boca d’alguns polítics i tot

doncs l’altra dia la nova llei del sòl, d’habitatge o com coi es digui, va fer precisament el contrari, donar facilitats i desgravacions fiscals a les persones/societats que tinguin habitatges i que els posin a llogar o vendre

es nota que qui ha pressionat perquè es faci el canvi ha sigut les grans constructores i que les manifestacions i organitzacions que lluiten per un habitatge digne i fan concentracions, concerts, campanyes de sensibilització, etc etc no se’ls escolta ningú …

com va dir (diria que en Buenafuente) quan per aquell moment perillava l’Ebre gràcies al transvassament va comentar que com era que si bé molta gent es manifestava en contra no se’n fés una a favor (apart de les de Múrcia i País Valencià) amb tots els empresaris i polítics que hi traurien tajada

aquests com de costum són quatre i els que ens donen pel cul continuament

les lesions en l’esport

moltes vegades s’ha vist en alguns esports faltes esgarrifoses amb conseqüències desastroses per l’esportista afectat (i no només parlo de futbol, sinó de l’esport en general)

a vegades s’ha dit que s’hauria de sancionar més durament els agressors i fa temps que penso que el millor càstig no seria que no pogués jugar X partits, no cobrar el sou, fer feines de voluntariat, etc etc (que si cal també) sinó que senzillament s’hagi d’esperar a que el jugador que acaba de lesionar es recuperi i pugui tornar a jugar

què millor que rebre el mateix càstig que acabes d’inflingir que la prohibició de poder jugar fins que el mal que has fet no desparegui