escoles a la II República

A la classe de la Dolors un any van escollir la casa de nines.
Cadascú va aportar les seves creacions, i van estudiar què era un solar,
i una casa, de quines parts constava, quan valien, què s'hi podia posar
a dins. La Dolors hi volia posar moltes gàbies amb ocells, però la 
senyoreta li va dir que una gàbia era una presó, i que potser no caldrien
si la casa estava envoltada d'arbres on poguessin niar els ocells.

[1]

Poesia per a les orelles i la memòria :)

[1] Llegit al Sàpiens 39 en l’article sobre els mestres de la República.

fa 1000 anys estaven millor

fa poc que he llegit un article al Sàpiens sobre si era real la fòbia que hi va haver a l’any 1000 per si era la fi del Món i l’article no només conclou que és fals sinó que a més en dóna un dels principals motius: a l’any mil molts pobles encara no feien servir el sistema horari actual, alguns encara utilitzaven el sistema romà, d’altres contaven els anys pel regnat del seu monarca (el cas de Catalunya per exemple)

cosa que em provoca una vergonya aliena important cada vegada que recordo la psicosi que hi va haver (en certa mesura, però també molt més reprobalbe si tenim en compte l’alfebetització i el coneixement del món que tenim ara mateix) en la vigília de l’any 2000

és més, aquests dies tot fent mates a la universitat, en els que tractavem els canvis de base i tot plegat, només em fa pensar encara més que el Món com a tal no coneix de dates ni horaris i com de costum tot és per culpa de mirar-se massa el melic i creure’s que sóm el centre de tot (o aquesta és la meva reflexió almenys)

condemnat a galeres

aquesta expressió típica des d’Astèrix i Obèlix fins a l’edat mitjana significava que pel motiu que fos t’enviaven a remar a una galera (vaixell propulsat bàsicament a base de rems que movien els esclaus i condemnats amb la seva pròpia força)

però resulta que hi havia una frase feta a l’edat mitjana que deia «les galeres s’oloren abans que es veuen» i això no volia dir cap altra cosa que com que la inmensa majoria (si no tots) els que estaven remant éren esclaus o condemnats no podien estar movent-se lliurement pel vaixell, sinó que estaven permanentment encadenats al seu lloc de rem

no m’estranya que la reialesa i aristocràcia no hi anés mai :)

perles del sàpiens II

  • tothom coneix el pont de Besalú oi? doncs com a bons catalans (ja a l’edat mitjana), la torre imponent que hi ha al bell mig servia per a cobrar el peatge comtal: una moneda per persona i un tant per càrrega
  • tothom també coneix la marca Hugo Boss? doncs tal com diu la wikipedia anglesa, resulta que els primers vestits que va fer aquest senyor van ser gràcies als nazis: feia els vestits de les SS i de les joventuts hitlerianes, cosa que em recorda que tres quarts del mateix amb Bayer (gràcies als camps de concentració van poder fer mil i un experiments) i Siemens que també hi va tenir molta relació (tot i que ara mateix se m’escapa la relació

perles del sàpiens

un tal Santiago Bernabeu afirmava amb tota tranquil·litat (i per més inri amb vers i tot!)

A la mujer y a la burra,
una zurra;
a la primera sin saber por qué,
demasiado sabe ella,
y la segunda sin mas intención
que no hacer distinción

o per quedar bé amb Catalunya …

No están en lo cierto quienes dicen que no quiero a Cataluña. La quiero y la admiro a pesar de los catalanes.

i es que una persona que als 40 i tants s’allistés a l’exèrcit franquista i no en cap altre divisió que la 150 División Marroquí, famosa per la seva crueltat i excessos, perquè us en feu una idea, eren tan bèsties que els propis comandaments franquistes els havien de dir que no s’excedissin

un dubte però, aquestes dades estan extretes del Sàpiens com ja es pot comprovar, concretament del nº5 (març del 2003) i el meu dubte rau en que si és lícit en el món i les lleis en les que vivim que reprodueixi, no el text dels periodistes del Sàpiens, sinó el contingut històric d’aquests (que santiago bernabéu va formar part de la divisón marroquí per exemple, no de com ho ha redactat el periodista) és igualment condemnable?

al cap i a la fi és història no?