tot i que han passat força més de tres mesos[1] avui per fi he tornat a anar a donar sang :)
[1] en realitat hi podia haver anat durant qualsevol moment de l’estiu però com que a l’hospital de Vic no s’hi pot anar a donar sang i els avisos de que passen per Taradell arriben 2 setmanes tard …
sóc el primer taradellenc (ja que no es pot dir que sóc de Mont-rodon) s’ha inscrit a EstatPropi,
aquí la mostra :)
trobo molt bona la idea de recollir en una sola pàgina el sentiment de molts individuals que volen manifestar-se i reivindicar, una cosa tan simple com el dret a dir que són d’una nació i que ho volen ser, tal com molt bé diu la ONU (ca)[1]
[1] per què la traducció en català té el URL amb ctn i no ca? si és un estàndard ISO?
feia molts dies que no escrivia i ara amb un moment ja en porto 3 i uns quants més que en tinc al sarró … potser aquest vespre, que s’assentin els madrilenys i les dones que poden caure de cul amb segons quins versos!
acabo de tornar de donar sang, ja en fa més o menys unes 16 vegades que n’he donat :)
aprofitant que tornava a tenir bicicleta i comptaquilòmetres per fi he mirat la distància que hi ha des del pis de girona (està a la zona del centre) i l’Hospital Trueta, l’últim cop que ho havia intentat mirar em van atropellar (que va ser un mes abans de la GUADEC’06, que com tothom va poder comprovar anava coix com un pirata)
com de costum tot ha anat com una seda, i és que a mi el que més em molesta de tot plegat no és ni les xeringues, ni la punxada per mirar-te com estàs de ferro, sinó l’embenat que et deixen perquè no et sagni el foradet que t’han fet, ja que quan l’has de treure t’arrenca un bon grapat de pèls del braç i fot un mal que no vegis!
així que si no sabeu què fer en mitja hora aneu a donar sang a l’hospital que tingueu més aprop ;)
P.D. són 3 km més o menys, ja que com que haig de passar per un bon tros de ciutat hi ha mil i un camins per poder agafar, i com que prefereixo agafar carrers tranquils que no pas llocs gaire transitats segurament faig una mica més de volta
i recordeu que amb una vegada no n’hi ha prou!