llibres (II)

Fa poc que em vaig acabar un llibre molt bo, així que faré un nou resum dels llibres llegits últimament (sense cap ordre en particular):

Com que són força llibres només poso l’autor que em fa mandra buscar tots els enllaços, però si algú no en troba algun comenteu-ho i el buscaré o posaré l’ISBN si fa falta :)

  • Els pilars de la terra (Ken Follet)
  • Vuitanta-sis contes (Quim Monzó)
  • No plantaré cap arbre (Quim Monzó)
  • Els dimarts amb Morrie (Mitch Albom)
  • Quiet (Màrius Serra)
  • Cor de gos (Mikhail Bulgàkov)
  • La solitud dels nombres primers (Paolo Giordano)
  • La clau Gaudí (E. Martín A. Carranza)
  • Històries de la història de Catalunya (Carles Fisas)

Per la negreta podeu veure que és el de “Els dimarts amb Morrie” el que realment m’ha captivat. La qualitat humana de Morrie queda més que palesa en aquest tendre relat sobre la seva vida al tram final d’aquesta. Él recomano de totes totes! No és un llibre extremadament llarg ni molt menys (unes 200 pàgines aproximadament) però que a més és llegeix molt ràpidament. Les úniques distraccions que tindreu durant la lectura seran les (freqüents) llàgrimes que cauran avall per les galtes (almenys a mi m’ha passat en forces ocasions mentres llegia).

No puc deixar de mencionar el llibre “Quiet” (de Màrius Serra) que és commovedor i fa continuar la llagrimera de “Els dimarts amb Morrie”.

Tampoc puc deixar de mencionar la qualitat literària dels dos llibres de’n Quim Monzó (“Vuitanta-sis contes” i “No plantaré cap arbre” ). Un va de contes (obvi quin és) i l’altre d’articles publicats, i mentre el primer és divertit, graciós i distret, el segon és senzillament genial. La seva mirada crítica i la seva manera de disseccionar i exposar cada tema de cada article és brillant!

La resta tenen els seus alts i baixos, però en general estan molt bé també . El que menys potser el de “Històries de la història de Catalunya”, que tot i ser molt distret i aprendre moltes curiositats de la vida de fa molts anys en aquestes terres es nota una falta de revisió i cohesió que denota una mica de deixadesa en tot el procés (fins i tot hi ha faltes força esgarrifoses).

llibres

Des de Nadal que he començat a llegir una mica, ja que molts dels regals que vaig rebre entre Nadal i reis van ser llibres. Entre els que ja m’he llegit hi ha:

Tinc pendents:

A més  com que a la GUADEC la dona que estava a l’stand d’O’Reilly ens va regalar un llibre a la Sílvia i un a mi vaig veure que eren molt bons i me’n vaig regalar uns quants pel meu aniversari. Fins ara m’he llegit:

Tinc pendents:

una de biblioteques

aquest cap de setmana quan estava instal·lant el guifi a una persona de Taradell, em comentava que era professor per això tenia el volum de llibres que tenia i que a més n’hi havien donat encara molts més per altres motius

després em va comentar que havia pensat de fer una donació de la majoria dels seus llibres a la biblioteca de Taradell però (i a partir d’aquí es on vaig començar a escandalitzar-me) es veu que la biblioteca no et pot acceptar llibres, el motiu és que ja els hi venen catalogats des de la diputació de Barcelona, el qual em porta a dos reflexions:

– d’acord, es normal que la base de dades de llibres de les biblioteques estiguin centralitzades, així facilita l’obertura d’una biblioteca nova, saber quins llibres hi ha, etc etc

– el que ja no trobo tant bé es per què coi no poden tenir qualsevol altre llibre que no sigui de la diputació, no és lògic que una persona que vagi a la biblioteca de Taradell busqui informació de Taradell, Osona, la boira, en Toca-sons o qualsevol altre informació que és molt més lògica que la vulgui consultar qualsevol persona de Taradell o rodalies que no pas una persona del Guinardó, Matadepera o Granollers

ja per acabar de reblar el clau també em va comentar que fa un temps la biblioteca de Tona per trasllat van llançar un contenidor sencer de llibres vells (el qual no era un petitó d’aquests d’obra, sinó que hi podies passejar per dins i tot de gros) i ara que tenen l’edifici nou des de fa relativament poc el tenen mig buit …

com se li pot acudir a una biblioteca llançar llibres? quan els ciutadans de peu ens traslladem o canviem de pis temporalment es pot considerar normal que llencin els llibres per falta d’espai, perquè ja estan molt vells o pels motius que siguin, però que una biblioteca que és el temple de la lectura i la cultura com pot ser possible, hi ha la tira de biblioteques que tenen un arxiu amb els volums vells o edicions descatalogades, però, llançar-los?? la primera imatge que em va venir al cap (salvant distàncies) quan m’ho van dir: la crema de llibres que van fer els nazis

potser no els van cremar i qualsevol persona podia anar a buscar-los si volia (tal com va fer la persona que m’ho va comentar) però igualment aquells llibres no s’enviaven a cap altre biblioteca sinó que es destruiríen segurament …

té tela la cosa

de compres

doncs sí, tot i que la compra no arribarà fins a finals de mes o principis del que bé :(

és un llibre per estrany que sembli i espero que em serveixi, i molt!

sembla que m’està agafant la dèria de llegir últimament, ara abans d’anar a dormir sempre llegeixo un parell d’articles del sàpiens, que apart d’arribar-ne un cada mes, tinc tots els que vaig demanar i me’ls haig de llegir tots!