Etiqueta: istanbul

Com que hi ha molta teca per explicar ho dividiré en 5 parts: viatge d’anada/tornada, pre-GUADEC, GUADEC i post-GUADEC.

Ja hi ha algunes fotos a la galeria ;)

Viatge d’anada

Vam marxar el dia 3 de Juliol cap al migdia des de l’aeroport del Prat cap a Munich (amb Lufthansa) per després agafar l’enllaç amb un vol fins a Istanbul (amb Turkish Airlines operat per Lufthansa però).
En el propi aeroport del Prat ja va haver-hi una primera novetat/novatada, per obtenir el bitllets i assignar-se les places d’avió ja no fas cua als mostradors sinó a uns terminals amb pantalla i teclat (segons la Sílvia que és la que ho va fer és prou fàcil i intuïtiu a més que hi ha una noia per allà que t’ajuda).
El viatge fins a Munich apart de que van donar menjar gratis (si només agafes Ryanair sobta una mica això de que donin coses gratis :)
Segona sorpresa, a l’aeroport de Munich (sembla que pràcticament és 100% de Lufthansa), hi havia màquines de cafè i te gratis a més de premsa internacional (suposo que aquest aeroport és utilitzat molt per el sector de negocis).
Finalment per problemes amb la integració en el terminal dels sistemes informàtics de Turkish Airlines i Lufthansa vam haver d’escollir els seients a Munich per el segon vol i no hi havia dues places juntes de manera que vam haver d’anar separats :(
Menjar gratis de nou :) A més hi havia una pantalla cada 10 files o així que anava mostrant el recorregut que fèiem, on ens trobàvem, distàncies, alçades, velocitat, etc etc molt maco (en vaig gravar un vídeo però el meu pols dalt d’un avió deixa molt que desitjar).
En aterrar l’avió (sense dificultats) la gent es va posar a aplaudir la qual cosa em va donar força “mal rollo”, però es veu que és costum…
Un cop a l’aeroport esperar una bona estona per la maleta, canviar uns quants euros i sortir de l’aeroport a veure si trobàvem el metro.
Nova sorpresa: arribem per fi a l’estació de metro (no massa difícil, hi ha doble retolació turc-anglès) però l’home que ens aten ens ven unes monedes i amb la Sílvia ens quedem força a quadres, ja que pràcticament no diferenciàvem que era la moneda turca del jeton (les monedes que fan servir per entrar al metro).
Agafem el metro fins a la parada Zeytinburnu per canviar i agafar el tram fins a Gülhane. El viatge molt correcte, relativament curt (entre 1/2 hora i 3/4 d’hora).
Només baixar de Gülhane 4 o 5 persones es “barallen” per saber a veure quin és el camí que hem d’agafar per arribar a l’hotel. Finalment un ens l’indica correctament i a menys de 100 metres tenim l’entrada de l’Erboy Hotel.
Nova (desagradable) sorpresa: no ens coneixen! Ni per Sílvia Miranda, ni per Gil Forcada, ni per GUADEC, ni per Baris Cicek, ni per res. Finalment paguem l’habitació per una nit.
Nova sorpresa: l’ascensor no té portes! Mentre estàs pujant o baixant pots tocar les parets i portes que vas veient mentre puges o baixes.
Entrem a l’habitació comencem a descansar i quan ja li hem enviat un correu a en Baris [1] i hem apagat la llum comencen a picar la porta.
En Ryan i la Catalina acaben d’arribar :) i es troben amb la mateixa situació que nosaltres :(
Baixem a recepció amb el correu que ens ha enviat en Baris i tot i que són la 1 de la nit el recepcionista veu el telèfon d’ell i el truca sense ni tan sols preguntar.
Total, ells també han de pagar la primera nit i en Baris ens promet que demà vindrà a sol·lucionar-ho. Ja que resulta que no havia fet la reserva …

Ja sóm a Istanbul :D

Ja falten menys de 10 dies (el dijous que ve al migdia sortim cap allà) per agafar l’avió a l’aerport del Prat de Barcelona i anar fins a Istanbul :D

Això sí, tot i que tenim garantit l’hotel encara no sabem quin és :S

Ens veiem allà als que vingueu!