No acostumo a pensar-hi mai a explicar les anècdotes dels viatgtes o què m’ha semblat, però és que Budapest, en quan a les estatues és un món apart.
Apart de ser la ciutat del món on hi ha més centres termals ((Al que vam anar amb la Sílvia estava en un edifici impressionant)) segurament també deu ser la ciutat del món amb més estàtues per metre quadrat!
Hi ajuda molt el fet que hagi sigut una terra de pas de moltes civilitzacions ((Romans, grecs, huns, mongols, turcs/otomans, germànics i un llarg etcètera)) i un bon reflex de tot això és la llengua que tenen, segons ells mateixos una de les tres llengües més difícils d’aprendre juntament amb l’àrab i el japonés.
Però tornant a les estàtues … hi ha estàtues per a tots els gustos, històriques, modernes, de personatges, abstractes, en grup, soles, les típiques a cavall … i el millor és que no has d’anar a places sinó que al mig de qualsevol carrer, en una cantonada, al costat d’una parada de metro …
Una altra cosa que ens va agradar força a la Sílvia i a mi és que si bé el centre de la ciutat està ple d’edificis de l’antigua burgesia (o almenys tenen força anys i es nota que es van construir bé) no es fa desagradable passejar-hi. A diferència de per exemple Londres on tot és molt ostentòs i es nota que ho fan expressament, Budapest és una ciutat molt més tranquil·la (potser hi ajudava que fés tant fred :D).
Com que a la feina nova (més sobre això d’aquí uns dies) entre moltes altres coses també fem/farem pàgines web amb