Per tenir les dades que genera una aplicació que estic fent amb Python he escrit un parell de funcions que em permeten tenir un document estructurat (en xml) de totes les dades que es generen[1].
La tècnica de introspecció es basa en aprofitar les meta-dades (per dir-ho d’alguna manera) que tens sobre els objectes que has anat construint en l’aplicació per (dinàmicament) poder-ho formatar d’alguna manera.
Amb Python tenim algunes propietats, com molt bé es descriuen en un article d’IBM [2]:
- objecte.__dict__ : Ens retorna una llista amb els elements que formen part de l’objecte. Així per mostrar els elements faríem:
- Si volem refinar el que volem mostrar tenim tot un seguit de funcions que ens diuen quin tipus de variable estem tractant: les comparacions amb el comparador is (exemple: if x is dict ….) per als tipus bàsics, callable per saber si és tracta d’un mètode, i per a objectes i classes isinstance(objecte, classe-o-llista-de-classes) i issubclass(classe, info-de-classe).
for element in objecte__dict__:
print “%s val %s” % (element, objecte.__dict__[element])
Només amb això podem treure molt suc a la informació que tenim ara mateix a les estructures de dades que estem muntant i si es fa el més genèric possible, no caldrà tocar ni una coma quan afegim més dades o hi encadenem alguna altra estructura.
[1] En certa manera hi ha truc perquè el sistema són classes que tenen diccionaris de classes a dintre fins a 5 nivells de manera que la introspecció és recursiva per naturalesa.
[2] És una mica vell, del 2002, però pels meus objectius n’he tingut ben prou :)