Times they are a changing

Last year around this days I was still living near Barcelona (Molins de Rei actually), some days later, on the November 4th I took a flight from Barcelona to Berlin my new home as of now, and since then, things have happened in a quite fast peace…

We (with Sílvia obviously!) went there as I got a job offer from der Freitag, a newspaper, where I help building their website. With such a big move, packing, unpacking, moving, legal stuff and so on kept ourselves busy for quite some time. Thankfully I stayed ~one month with Kat and Dave (million thanks again!!) which helped a lot in getting papers sorted out and finding a flat where to stay :)

German classes started on January (12h per week plus 40h work) and a wedding in Catalonia on June  30th was the new thing to keep ourselves busy.

Right now German classes are still undergoing, we are going to make a late honeymoon to Japan1 and we are starting to get ready for the next small thing: we are expecting a baby!

We are really excited about it! All these ultrasounds and 3D images that nowadays doctors do and everything really get you the (obviously not like the future-to-be-mom) feeling that something is being cooked in your wife’s belly :D

Surely times will keep changing from now on! :D The baby is expected to be around early Spring so (s)he2 will not get frozen by the Berlin’s winter which their parents are still not used to :)

Looking back before coming to Berlin looks really far far away and it’s been only one year!

  1. advices to what to see/do are welcome :) []
  2. We still don’t know the gender []

2012-06-30 13:00:00 UTC+2

Doncs sí, el dia 30 de juny de 2012 (tal com mostra la foto) ens vam casar (la Sílvia i jo) a Prats de Lluçanès!

Vam estar-nos tot un cap de setmana a Can Curtius (Lluçà)1 amb els amics i la família. Llàstima que et cases un sol cop a la vida (o això diuen) perquè ho repetiríem de segur!

Vam fer un casament vegetarià, perquè així els convidats poguessin deixar-se de preguntar “i què coi menja la Sílvia si es vegetariana, plantes i herbes i prou?!” i gaudissin d’un exquisit menjar fet pel meu germà i amb tots els ingredients procedents de l’agricultura ecològica i de proximitat. El resultat? Durant el casament i després i tot, entre tot el que els hi havia agradat del casament, en destacaven el menjar! :)

El responsable de l’excel·lent menjar, tant en la cuina com en la selecció va ser el meu germà, que és tant bo fent pans (un dels aliments més destacats per part dels convidats) que acaba d’obrir un forn de pa a Vic! O sigui que si voleu un pa fet com hauria de ser, passeu-vos per Vic ;)

Deixant la publicitat (més que merescuda), nosaltres, ja fa una setmana que estem de nou a Berlín i preparant el viatge de noces que farem aquest any a ….2

Gràcies a tots i totes les que vau venir al casament per deixar-nos compartir un moment tant especial amb vosaltres!!

  1. Molt recomanable si sou un grup d’uns 50 i passar uns quants dies desconnectats i gaudint del magnífic paratge que és el Lluçanès []
  2. encara no és una informació pública :) []

Canvis

And the Oscar Gil goes to…

La porta de Brandemburg, una icona de Berlín
Berlín!!

Fa cosa d’un mes i mig vaig veure una oferta de feina a les llistes de desenvolupament de Plone1 i a partir d’aquí ja és història :)

Després de parlar-ne molt amb la Sílvia, amb vol a Berlín inclòs per fer una entrevista en persona, vam decidir que era una bona oportunitat (si m’hi volien clar).

Berlín és una ciutat que sempre m’ha agradat, ja hi he estat tres o quatre vegades, hi coneixem gent, etc etc. A més, per la Sílvia podrà ser una molt bona oportunitat per aprendre un nou idioma. També hi tenim amics i evidentment i com a fet primordial, la feina, no només em sembla bona, sinó també una oportunitat per millorar els meus coneixements de Plone/Zope/Python i tot el que hi corre entre mig.

Començo el dia 7 de novembre, d’aquí quatre dies comptats!!!, així que si heu de passar per Berlín d’aquí unes setmanes, mesos o anys, recordeu que hi haurà una parella, més, de catalans vivint-hi que us poden acollir, fer-vos de guia o portar-vos a prendre alguna cosa tot parlant de la vida i del que sigui :D

guifi

Menció especial es mereix el projecte guifi.net i la meva relació amb ell. Des de que vam iniciar el projecte ja farà uns quants anys, encara no he tingut mai connexió de guifi a casa: només començar el projecte vaig anar a viure a Girona per estudiar a la universitat, quan la xarxa s’estava acostant a Girona, i després de fer-hi alguna xerrada per la universitat i parlar-ne amb diverses persones i col·lectius, vam venir a viure a Molins de Rei amb la Sílvia. De nou, aquests dies que estem començant a posar antenes per Molins, agafem i marxem a l’altra punta d’Europa :)

Per altra banda, potser vol dir que d’aquí un temps la xarxa ja ha crescut tant que arriba a Berlín… Qui sap! Però sembla que no ens hi podrem estar molt de temps tampoc per Berlín!

  1. Un CMS estil Drupal però escrit en Python i que corre sobre el Zope []

caps de setmana

Aquests últims caps de setmana han estat una mica ocupats :)

Fa unes setmanes vam anar amb la Sílvia i un dels meus germans a la calçotada agroecològica alternativa de Valls. Hi havia un concurs de salsa per a calçots que eren una meravella (igual com la que ens vam menjar amb els calçots agroecològics).

Fa un parell de caps de setmana vaig anar a esquiar a Boí Taüll. Feia com 10 anys o així que no esquiava i amb els “snow blades” del meu germà vaig fer-me un fart de baixar vermelles i vermelles-molt-negres :) Per sorpresa meva no em vaig fer cap cop considerable, sembla que ja no sóc tant maldestre :) Tot i que és molt car (per un estudiant que treballa a mitja jornada almenys) la vertitat és que em va agradar molt!

Ja fa no se quantes setmanes va ser la fira de la Candelera a Molins de Rei. Passada per aigua i amb els germans de la Sílvia fent d’okupes :) Va estar molt bé tot i així, vam sortir força tot i el mal temps (per sort vivim al centre-centre del poble i pots fer escapades de 1 minut per anar a qualsevol lloc) i quan estàvem a casa sempre hi havia alguna cosa per distreure’s :)

I finalment aquesta setmana amb la Sílvia, el seu germà i la seva dona (que ja se van casar farà aviat un any ja) anem uns dies a Irlanda (s’accepten recomanacions sobre els must-see).

Entre mig (o sigui durant la setmana) he continuat treballant a Openbravo (ara a 30 hores la setmana), els exàmens de la universitat (ja en parlaré en una altre entrada si de cas) i anar pujant les traduccions del GNOME, que ja s’acosta el dia!

tant difícil és dir “habitatge” ?

si bé la Sílvia en el seu dia ja ho va comentar, avui em sorprèn que fins i tot a can Vilaweb s’utilitzi el “vivenda” per a referir-se a habitatge

consultant ràpidament el terme al diccionari multilingüe de l’enciclopèdia catalana només hi consta habitatge com a traducció del castellà “vivienda

no hi ha cap oficina de reclamació de l’ús lingüístic? suposo que no, perquè no l’hi he vist escriure-hi mai a la Sílvia, tot i tenir-ne motius flagrants

terres de l’ebre

tal com ja han comentat en Marc i en Jordi (Mas) els dies 4 al 6 de març aprofitant la festa de Setmana Santa vam anar a les Terres de l’Ebre per fer una de les vies verdes, en concret la del Baix Ebre i la de la Terra Alta, en total són uns 50 km que per culpa de la pluja en van ser 10 més

els dies previs van ser una mica neguitosos, no pas per si podríem fer el recorregut, sinó per si, com diria l’Astèrix, ens cauria el cel al damunt, ja que segons el Jordi Mas, fent el paper de flamant Astèrix, estava preparat per qualsevol adversitat atmosfèrica :D

el primer dia vam fer el tram de pujada, des de Tortosa fins a Horta de Sant Joan, amb la Sílvia vam marxar des de Girona cap a quarts de 7 per arribar a Tortosa a quarts de dotze, pel camí ens vam trobar un fet ben curiós, una auto-caravana que portava en el remolc el cotxe!

un cop a Tortosa ens va costar una mica trobar la resta de gent (en Marc Belzunces, la Carme Cabal, en Toni Hermoso, l’Anna Grau, en Jordi Irazuzta i en Jordi Mas) i només trobar-los ja ens vam adonar d’un dels elements que ens tocaria més els nassos: el vent; i es que en feia, i força. Allà vam deixar en Marc que havia d’anar a treballar, però que ens va descarregar de força pes emportant-s’ho amb la furgoneta amb que havia baixat

de seguida ja ens vam posar a rodar amb bicicleta, al punt d’informació ens van donar molt amablement un mapa amb el recorregut a més d’un bon grapat d’indicacions

així que tirant tirant vam començar a travessar túnels[1], per sort en Jordi Mas i en Toni portaven llum, que anava de perles per travessar els túnels, ja que n’hi havia de força llargs (fins a 400 i 700 metres ens van dir en el punt d’informació) i això de pedalar completament a les fosques que no et veus ni el manillar de la bicicleta, però que vas sentint el teu pedalar, el frec de les rodes amb el terra, els teus companys pel teu voltant, etc etc és tota una experiència, i, almenys a mi, em va agradar molt l’experiència

als 20 quilòmetres vam haver de fer una aturada ja que s’havia posat a ploure força i havíem de decidir què fer, tot i que no va ser 100% consensuat vam decidir baixar fins al poble que teníem més aprop, Benifallet, el qual estava a 5km

en les condicions en que hi vam arribar (xops i bruts de terra) vam decidir entrar a una mena de casal del poble, el qual no recomano a ningú si no és per fer un cafè i prou, pobre gent van fer el que van poder i van ser prou amables, però això de fer entrepans amb ketchup i passats un minut pel microones no és precisament una delícia :(

un cop dinats, vam reprendre el camí, i ja va ser un pedaleig constant, ja que aquesta via verda en el sentit Tortosa – Horta de Sant Joan és un pla-pujada constant, no hi ha ni una sola baixada per poder descansar les cames, i clar, 60km són molts quilòmetres si a més els fas de pujada, amb vent constant, pluja a estones i a sobre els túnels que et fan canviar el ritme del pedaleig

quan ja ens quedaven un parell o tres de quilòmetres i ja s’havia fet fosc ens va arribar una llum d’esperança, ja que en Marc, amb un llum ens va arribar per dir-nos que ja no ens quedava gairebé res, ho havíem aconseguit, ja érem a Horta de Sant Joan!

el final del dia estava cantat, sopar, xerrar una mica i a fer llit que era el que tothom volia en aquell moment

el segon dia ja va ser molt més tranquil, després d’esmorzar tots menys la Sílvia vam anar a donar un vol, i cosa curiosa, quan la via verda entra al Matarranya, o sigui sortim de Catalunya, ens trobem amb que aquesta s’eixampla, està més ben cuidada, etc etc i és que a més no és un canvi progressiu, sinó que hi ha una marca que et diu que entres/surts de Catalunya/Aragó i allà mateix veus com el camí es fa més estret/ampla

en total vam fer uns 25km

vam anar a dinar a l’hotel Miralles[2], on el menjar era boníssim i a més tenien plat típic i tot, xoriço de cabra, el qual és més suau que el de porc i és una delícia pel paladar, ja per la tarda vam anar a provar i comprar una mica de vi, mistela i formatge (molt bo per cert) a Bot

l’últim dia ja va ser per fer la via verda de tornada, la qual, tot i ser 50km la vam fer amb unes dos hores i mitja tirant cap a tres, tot i ser un recorregut de pla-baixada en Jordi Irazuzta no va poder resistir-se a les seves pastilles de glucosa de, com a mínim curiós nom, no se si s’havia llegit els efectes secundaris ;)

un cop arribats a Tortosa ens vam trobar amb la Sílvia i de nou tots plegats vam anar a dinar, aquest cop a un xinés, que almenys a mi em va agradar molt i a més em va deixar ben ple :) llàstima que vaig acabar el dinar amb no se quin orujo xinés que a en Jordi Mas li agrada i que només vaig trobar-hi gust d’alcohol pur :S

en nombre de quilòmetres més o menys van ser pel voltant dels 130~140 (60+25+50) que no és ni molt menys un quilometratge despreciable :)

una mica llarg m’ha quedat diria :)

[1] les vies verdes s’han construït aprofitant antics trams de ferrocarril, i quan dic antic ha de ser força, ja que als incomptables túnels que es travessen tot fent la via verda la seva part superior està ennegrida, suposadament per el fum de les locomotores a vapor

[2] quan li vaig comentar al meu tiet em va dir que si li hagués dit el meu segon cognom al cuiner, aquest no ens hagués fet pagar i a sobre ens hagués regalat ampolles de vi i tot!

editar els menús

ja fa uns dies la Sílvia tenia problemes al editar la disposició del seu menú, ja que tot i que havia eliminat molts programes (la majoria de KDE, tot i que alguns de GNOME diria que també) li continuaven sortint en el menú i des de l’editor de menús del GNOME (l’Alacarte) no els podia eliminar de cap manera

així que investigant una mica vaig anar a parar a l’especificació de freedesktop.org sobre la disposició de menús

el menú, com sembla que sigui norma, cosa que no em sembla malament, es desa en un fitxer xml força espagueti-western (és mooolt llarg), i des d’allà manualment vaig anar suprimint les entrades que no volia

tot i així l’Alacarte anava mostrant el mateix (vaig editar l’applications.menu, en principi el settings.menu diria que és per a l’altre menú), ho vam deixar estar perquè altres coses més importants havíem de fer, apart que una sol·lució parcial és la d’amagar les entrades que no vols

però el que em va sorprendre més de tot és que en el directori es es desen les definicions dels menús (~/.config/menus) no només es desen els menús, sinó que també es desen uns fitxers nom_menu.undo-numero_incremental que pel que ara veig es van crear tots fa uns quants mesos, no se si atribuir-ho a l’especificació que especifiqui (valgui la redundància) com desar les disposicions anteriors per tornar a l’estat anterior, o bé, que sigui per culpa de l’Alacarte