llibres (II)

Fa poc que em vaig acabar un llibre molt bo, així que faré un nou resum dels llibres llegits últimament (sense cap ordre en particular):

Com que són força llibres només poso l’autor que em fa mandra buscar tots els enllaços, però si algú no en troba algun comenteu-ho i el buscaré o posaré l’ISBN si fa falta :)

  • Els pilars de la terra (Ken Follet)
  • Vuitanta-sis contes (Quim Monzó)
  • No plantaré cap arbre (Quim Monzó)
  • Els dimarts amb Morrie (Mitch Albom)
  • Quiet (Màrius Serra)
  • Cor de gos (Mikhail Bulgàkov)
  • La solitud dels nombres primers (Paolo Giordano)
  • La clau Gaudí (E. Martín A. Carranza)
  • Històries de la història de Catalunya (Carles Fisas)

Per la negreta podeu veure que és el de “Els dimarts amb Morrie” el que realment m’ha captivat. La qualitat humana de Morrie queda més que palesa en aquest tendre relat sobre la seva vida al tram final d’aquesta. Él recomano de totes totes! No és un llibre extremadament llarg ni molt menys (unes 200 pàgines aproximadament) però que a més és llegeix molt ràpidament. Les úniques distraccions que tindreu durant la lectura seran les (freqüents) llàgrimes que cauran avall per les galtes (almenys a mi m’ha passat en forces ocasions mentres llegia).

No puc deixar de mencionar el llibre “Quiet” (de Màrius Serra) que és commovedor i fa continuar la llagrimera de “Els dimarts amb Morrie”.

Tampoc puc deixar de mencionar la qualitat literària dels dos llibres de’n Quim Monzó (“Vuitanta-sis contes” i “No plantaré cap arbre” ). Un va de contes (obvi quin és) i l’altre d’articles publicats, i mentre el primer és divertit, graciós i distret, el segon és senzillament genial. La seva mirada crítica i la seva manera de disseccionar i exposar cada tema de cada article és brillant!

La resta tenen els seus alts i baixos, però en general estan molt bé també . El que menys potser el de “Històries de la història de Catalunya”, que tot i ser molt distret i aprendre moltes curiositats de la vida de fa molts anys en aquestes terres es nota una falta de revisió i cohesió que denota una mica de deixadesa en tot el procés (fins i tot hi ha faltes força esgarrifoses).