la davallada d’ERC

s’ha analitzat molt la davallada d’ERC, que si els vots han anat a la CUP, que si el pacte d’entesa amb els socialistes i molts més altres arguments, el que ningú s’ha parat a pensar un moment és que és molt més fàcil que no pas totes aquestes intrigulis de pactes, programes electorals de baix perfil, etc etc

com poden pretendre que la gent els voti amb un eslògan com el que van utilitzar[1]??!!

[1] sense voler he fet un joc de paraules :D

ja deu faltar poc per la GUADEC

i no és perquè hagi mirat el calendari, sinó perquè aquest dissabte passat pujant a una teulada em vaig donar un cop força important (camino a lo pingüí menys que més) i justament ara que hi penso és la mateixa cama de l’any passat

tot i així prefereixo la situació actual, és millor un cop que un atropellament i entre genoll i turmell, per practicitat triaria el genoll, però a la llarga no se que hauria sigut millor …

potser que vigili més, això segur :D

terres de l’ebre

tal com ja han comentat en Marc i en Jordi (Mas) els dies 4 al 6 de març aprofitant la festa de Setmana Santa vam anar a les Terres de l’Ebre per fer una de les vies verdes, en concret la del Baix Ebre i la de la Terra Alta, en total són uns 50 km que per culpa de la pluja en van ser 10 més

els dies previs van ser una mica neguitosos, no pas per si podríem fer el recorregut, sinó per si, com diria l’Astèrix, ens cauria el cel al damunt, ja que segons el Jordi Mas, fent el paper de flamant Astèrix, estava preparat per qualsevol adversitat atmosfèrica :D

el primer dia vam fer el tram de pujada, des de Tortosa fins a Horta de Sant Joan, amb la Sílvia vam marxar des de Girona cap a quarts de 7 per arribar a Tortosa a quarts de dotze, pel camí ens vam trobar un fet ben curiós, una auto-caravana que portava en el remolc el cotxe!

un cop a Tortosa ens va costar una mica trobar la resta de gent (en Marc Belzunces, la Carme Cabal, en Toni Hermoso, l’Anna Grau, en Jordi Irazuzta i en Jordi Mas) i només trobar-los ja ens vam adonar d’un dels elements que ens tocaria més els nassos: el vent; i es que en feia, i força. Allà vam deixar en Marc que havia d’anar a treballar, però que ens va descarregar de força pes emportant-s’ho amb la furgoneta amb que havia baixat

de seguida ja ens vam posar a rodar amb bicicleta, al punt d’informació ens van donar molt amablement un mapa amb el recorregut a més d’un bon grapat d’indicacions

així que tirant tirant vam començar a travessar túnels[1], per sort en Jordi Mas i en Toni portaven llum, que anava de perles per travessar els túnels, ja que n’hi havia de força llargs (fins a 400 i 700 metres ens van dir en el punt d’informació) i això de pedalar completament a les fosques que no et veus ni el manillar de la bicicleta, però que vas sentint el teu pedalar, el frec de les rodes amb el terra, els teus companys pel teu voltant, etc etc és tota una experiència, i, almenys a mi, em va agradar molt l’experiència

als 20 quilòmetres vam haver de fer una aturada ja que s’havia posat a ploure força i havíem de decidir què fer, tot i que no va ser 100% consensuat vam decidir baixar fins al poble que teníem més aprop, Benifallet, el qual estava a 5km

en les condicions en que hi vam arribar (xops i bruts de terra) vam decidir entrar a una mena de casal del poble, el qual no recomano a ningú si no és per fer un cafè i prou, pobre gent van fer el que van poder i van ser prou amables, però això de fer entrepans amb ketchup i passats un minut pel microones no és precisament una delícia :(

un cop dinats, vam reprendre el camí, i ja va ser un pedaleig constant, ja que aquesta via verda en el sentit Tortosa – Horta de Sant Joan és un pla-pujada constant, no hi ha ni una sola baixada per poder descansar les cames, i clar, 60km són molts quilòmetres si a més els fas de pujada, amb vent constant, pluja a estones i a sobre els túnels que et fan canviar el ritme del pedaleig

quan ja ens quedaven un parell o tres de quilòmetres i ja s’havia fet fosc ens va arribar una llum d’esperança, ja que en Marc, amb un llum ens va arribar per dir-nos que ja no ens quedava gairebé res, ho havíem aconseguit, ja érem a Horta de Sant Joan!

el final del dia estava cantat, sopar, xerrar una mica i a fer llit que era el que tothom volia en aquell moment

el segon dia ja va ser molt més tranquil, després d’esmorzar tots menys la Sílvia vam anar a donar un vol, i cosa curiosa, quan la via verda entra al Matarranya, o sigui sortim de Catalunya, ens trobem amb que aquesta s’eixampla, està més ben cuidada, etc etc i és que a més no és un canvi progressiu, sinó que hi ha una marca que et diu que entres/surts de Catalunya/Aragó i allà mateix veus com el camí es fa més estret/ampla

en total vam fer uns 25km

vam anar a dinar a l’hotel Miralles[2], on el menjar era boníssim i a més tenien plat típic i tot, xoriço de cabra, el qual és més suau que el de porc i és una delícia pel paladar, ja per la tarda vam anar a provar i comprar una mica de vi, mistela i formatge (molt bo per cert) a Bot

l’últim dia ja va ser per fer la via verda de tornada, la qual, tot i ser 50km la vam fer amb unes dos hores i mitja tirant cap a tres, tot i ser un recorregut de pla-baixada en Jordi Irazuzta no va poder resistir-se a les seves pastilles de glucosa de, com a mínim curiós nom, no se si s’havia llegit els efectes secundaris ;)

un cop arribats a Tortosa ens vam trobar amb la Sílvia i de nou tots plegats vam anar a dinar, aquest cop a un xinés, que almenys a mi em va agradar molt i a més em va deixar ben ple :) llàstima que vaig acabar el dinar amb no se quin orujo xinés que a en Jordi Mas li agrada i que només vaig trobar-hi gust d’alcohol pur :S

en nombre de quilòmetres més o menys van ser pel voltant dels 130~140 (60+25+50) que no és ni molt menys un quilometratge despreciable :)

una mica llarg m’ha quedat diria :)

[1] les vies verdes s’han construït aprofitant antics trams de ferrocarril, i quan dic antic ha de ser força, ja que als incomptables túnels que es travessen tot fent la via verda la seva part superior està ennegrida, suposadament per el fum de les locomotores a vapor

[2] quan li vaig comentar al meu tiet em va dir que si li hagués dit el meu segon cognom al cuiner, aquest no ens hagués fet pagar i a sobre ens hagués regalat ampolles de vi i tot!

pasta de dents

NOTA: no prova-ho a casa si no és sota la supervisió d’un adult (sinó qui us renyarà després d’haver-ho fet)

experiment: comprovar la resistència als impactes del tub de pasta de dents

material necessari:

  • tub de pasta de dents
  • una paret
  • humà o en el seu defecte enginy capaç de llançar objectes

procediment:

  1. l’humà o enginy agafa el tub de pasta de dents
  2. es posiciona a una distància prudencial de la paret i apunta cap a aquesta
  3. llançament de l’objecte contra la paret
  4. si esteu de sort l’obrireu en canal i deixareu (en el meu cas) el llit i la paret amb un estocat blanc/verd d’allò més bonic

resultats:

  1. els tubs de pasta de dents no estan pensats per ser llançats contra les parets
  2. invenció de la paret sense càries :D