Com que resumir-ho més detalladament és impossible (massa dies i molt intensos) a veure si amb una llista ho aconsegueixo:

Pre-GUADEC

Amb la Sílvia vam estar un parell de dies a Amsterdam abans d’anar cap a Den Haag.

• Tot i ser mundialment famós per això realment ho és: Amsterdam és la ciutat de les bicis!
  • Hi ha uns aparcaments on hi cabrien ben bé un centenar llarg de cotxes dedicats a bicis en ple centre de la ciutat.
  • Com que està tot ple de canals d’aigua i hi ha molts ponts per travessar-los és molt més còmode el trànsit amb bici que no pas amb cotxe.
  • A més a més hi ha moltes zones (i no pas petites i ni molt menys perifèriques) que directament són únicament per bicis i vianants.
  • Per acabar de deixar-los dalt d’un pedestal, la cirereta: tot i que hi ha moltes bicis, motocicletes i alguns cotxes, pràcticament cap ciclista ni cap motorista porta casc. Fet que per mi demostra el molt civisme que hi ha.
• L’arquitectura ens va agradar moltíssim, sense caps grans aires de soberbia ni sumptuositat era un element constant del paisatge.
  • No hi havia ni un sol edifici (apart de 4 edificis contats) que destaquessin per sobre de la resta d’edificis. Tot eren edificis de 2 o 3 plantes, que juntament amb el fet dels canals i carrers generosos amb els vianants feien que sigués molt agradable passejar pels carrers.
  • Un dels millors encerts que hi vam trobar és en que les botigues s’adapten a l’arquitectura i no al revés, és a dir, les façanes de les cases continuen sent de totxo i gairebé t’hi has de fixar i tot per saber què es ven a les botigues.
• Com que tenen la sort que l’aigua de l’aixeta es tant bona que tothom en veu d’allà i per tant no compren garrafes d’aigua, quan vas als restaurants o botigues i en compres, la pagues a preu d’or! (vam arribar a pagar 6,5€ per una ampolla de litre!)
• Vam trobar curiós que en els mapes que teníem no hi hagués cap menció al famós barri roig, però voltant pel centre, sense voler-ho hi vam anar a parar. Va ser agradable veure que, almenys en l’estona que vam passejar per allà, no sigués cap espectacle denigrant, sinó que estigués dins d’una normalitat quotidiana.

Den Haag

Després d’Amsterdam, molt fàcilment, vam arribar a Den Haag on es celebrava la GUADEC d’aquest any (l’onzena si no vaig errat).

• El primer que ens va sobtar és que totes les ciutats per les que vam passar (inclosa Den Haag) tenen gratacels i la línia de visió no tenen res a veure amb Amsterdam.
• La ciutat com a tal també estava molt bé, moltes bicis per tot arreu i una mica més de trànsit rodat que no pas Amsterdam.

GUADEC

• La conferència com de costum va ser genial. Això de fer els dos primers dies com a BoF va ser molt bona idea.
• El punt d’informació i registre va anar fi com un rellotge. Mai hi va haver acumulacions i, al meu entendre, pel fet de que hi hagués un saló molt gran amb taules i cadires ho feia tot molt més relaxat.
• Per primer cop vaig anar a tantes xerrades com vaig voler!
• La xarxa (wi-fi) va anar fina com una seda!
• Les xerrades sobre el GNOME Shell van ser molt reveladores. No es que fins ara en dubtés sobre la qualitat del projecte, però veure de primera mà com els màxims responsables del projecte l’expliquen i en fan demostracions dóna una molt bona sensació de seguretat vers el projecte.
• Com ja és sabut el GNOME 3.0 no sortirà a llum aquest setembre sinó que s’ajorna 6 mesos fins, març del 2011. Una molt bona decisió ja que si bé ja es va endarrerir una vegada¹ ajornar-lo encara sis mesos més per poder tenir el màxim de documentació, d’accessibilitat i de refinament del Shell com a tal no faran res més que beneficiar l’usuari final que podrà gaudir d’una experiència molt més agradable i no haurà d’esperar 6 mesos a tenir el GNOME 3.2 per poder començar a utilitzar-lo diàriament sense problemes².
• Tornar-se a trobar amb tots els col·laboradors del GNOME any rere any ja és una costum i de nou si una cosa és general és el bon rollo i les rialles constants.
• En Ryan ens va ensenyar el joc de cartes més divertit en que hem jugat des de fa temps, el millor? No té nom ni en pots saber les normes
• En Bastien per fi va guanyar un partit de futbol en el ja tradicional FreeFa Tournament
• Durant la festa de Collabora ens van insistir en que ens havíem de posar els pants…
• En Vincent … continua igual com sempre
• Els voluntaris van ser molt, però que molt, competents!

Post-GUADEC

No vam tenir temps de visitar Den Haag com a tal ja que vam marxar el dissabte (l’endemà de que acabés la GUADEC) cap a Alemanya, però amb en Vinicius vam anar a un dels millors museus que hem estat: el museu Escher. Si es té en compte que aquest senyor va morir fa gairebé 50 anys, i que per tant no va poder utilitzar totes les facilitats de la informàtica, és impressionant la qualitat i la complexitat de les seves obres!

Després del museu vam anar cap a l’estació de trens de Den Haag i d’allà rumb a Alemanya (Köln com a primera estació).

1. Hauria d’haver sortit al març d’aquest any [↩]
2. Evitant així l’efecte KDE 4.0 [↩]

Amb la Sílvia vam venir cap a Holanda el divendres passat i hem estat visitant Amsterdam el cap de setmana. El diumenge vam anar amb tren cap a la Haia (on s’està fent la GUADEC). El trajecte va ser molt còmode¹ i MOLT curt, no va arribar als 3/4 d’hora, però que amb els trens que tenen aquí a Holanda ni es notaven les vibracions i semblava que voléssim Cosa que després de mirar la distància recorreguda m’ha fet pensar en un altre recorregut que faig amb tren tot sovint:

Eus aquí una comparació dels recorreguts² :

• La Haia → Amsterdam
  • Distància: 65,2 km
  • Temps amb tren: ~ 3/4 d’hora
• Vic → Barcelona
  • Distància: 69,9 km
  • Temps amb tren: entre 1h 20 min i 2h segons els trens

Evidentment no vam passar per cap estació que estigués a punt de caure a trossos o que senzillament no tingués passos a nivell o no donés servei!

1. És un país pla [↩]
2. Al Google Maps són amb cotxe però us podeu fer una idea [↩]

Avui ha començat la GUADEC i per sort tot ha anat tant bé que no ens hem hagut d’estressar gens

Com de costum estem ajudant, la Sílvia i jo, a la zona d’acreditacions i informació.

Encara no han arribat les bruses, però el que sí que ja hem començat a repartir són les memòries USB!

L’exterior està fet de bambú!!

S’acosta un altre estiu i s’acosta una altra GUADEC, de manera que aquest cap de setmana amb la Sílvia ja hem comprat els bitllets i per tant del 26 al 30 de Juliol ens podreu trobar a Den Haag (La Haia)

Aquest any a més a més l’hi han acceptat una ponència a la Sílvia¹ i jo assistiré al curset que es fan els dos primers dies

Quants de vosaltres també vindreu cap a terres holandeses?

1. Encara està pendent de sortir la graella de les ponències [↩]

I’m going to GUADEC (this year called Gran Canaria Desktop Summit) and thanks to the GNOME Foundation I will be sponsored, so like everyone else sponsorshiped I will be wearing this fancy badge:

The thanks also goes to the amazing work done by the travel committee and everyone else involved on it!

See you there at Gran Canaria

A Istanbul el release-team va presentar la idea de que la versió 2.30 passés a ser la versió 3.0 (amb una bonica animació que suprimia el 2 i movia el . una posició a la dreta

La idea seria que no només canviés el número, sinó que també canviés la política d’acceptació de mòducls o els requeriments per a poder formar part de la plataforma, de la mateixa manera que se’n faria fora d’altres biblioteques que només acumulen pols i que ja ningú utilitza.

Doncs bé, més o menys en la direcció d’en Federico en la seva xerrada sobre un escriptori centrat en documents, en la meva humil opinió crec que una molt bona idea seria combinar git(tant per versions com per línia del temps)+tags (visuals)+Xesam(per a la indexació i meta-dades).

A més hi ha el wizbit que ja intenta ser les dues seccions de la primera part (control de versions i línia del temps) i té pensat la segona secció de la tercera part (posar-hi meta-dades). Faltaria només la indexació (que es podria incloure en el propi git) i fer que les meta-dades que tingui sentit es facin visuals (així es podria fer un cercador de documents visuals arrossegant les icones que t’interessen[1]).

Com de costum el que falta no es picar el codi (ja que bona part ja està dispersat en altres projectes), sinó que tothom es posi d’acord en remar en la mateixa direcció

Però com van dir algú molt intel·ligentment en el p.g.o el futur del GNOME i del Gtk+ no depenen de qui tingui la millor idea, sinó de qui tingui temps per a picar el codi

[1] Per exemple, arrossegues un cor (documents preferits), una foto (fotografies) i una icona d’Istanbul i ja tindria les meves millors fotos d’Istanbul

Com que hi ha molta teca per explicar ho dividiré en 5 parts: viatge d’anada/tornada, pre-GUADEC, GUADEC i post-GUADEC.

Ja hi ha algunes fotos a la galeria

Viatge d’anada

Vam marxar el dia 3 de Juliol cap al migdia des de l’aeroport del Prat cap a Munich (amb Lufthansa) per després agafar l’enllaç amb un vol fins a Istanbul (amb Turkish Airlines operat per Lufthansa però).
En el propi aeroport del Prat ja va haver-hi una primera novetat/novatada, per obtenir el bitllets i assignar-se les places d’avió ja no fas cua als mostradors sinó a uns terminals amb pantalla i teclat (segons la Sílvia que és la que ho va fer és prou fàcil i intuïtiu a més que hi ha una noia per allà que t’ajuda).
El viatge fins a Munich apart de que van donar menjar gratis (si només agafes Ryanair sobta una mica això de que donin coses gratis
Segona sorpresa, a l’aeroport de Munich (sembla que pràcticament és 100% de Lufthansa), hi havia màquines de cafè i te gratis a més de premsa internacional (suposo que aquest aeroport és utilitzat molt per el sector de negocis).
Finalment per problemes amb la integració en el terminal dels sistemes informàtics de Turkish Airlines i Lufthansa vam haver d’escollir els seients a Munich per el segon vol i no hi havia dues places juntes de manera que vam haver d’anar separats
Menjar gratis de nou A més hi havia una pantalla cada 10 files o així que anava mostrant el recorregut que fèiem, on ens trobàvem, distàncies, alçades, velocitat, etc etc molt maco (en vaig gravar un vídeo però el meu pols dalt d’un avió deixa molt que desitjar).
En aterrar l’avió (sense dificultats) la gent es va posar a aplaudir la qual cosa em va donar força “mal rollo”, però es veu que és costum…
Un cop a l’aeroport esperar una bona estona per la maleta, canviar uns quants euros i sortir de l’aeroport a veure si trobàvem el metro.
Nova sorpresa: arribem per fi a l’estació de metro (no massa difícil, hi ha doble retolació turc-anglès) però l’home que ens aten ens ven unes monedes i amb la Sílvia ens quedem força a quadres, ja que pràcticament no diferenciàvem que era la moneda turca del jeton (les monedes que fan servir per entrar al metro).
Agafem el metro fins a la parada Zeytinburnu per canviar i agafar el tram fins a Gülhane. El viatge molt correcte, relativament curt (entre 1/2 hora i 3/4 d’hora).
Només baixar de Gülhane 4 o 5 persones es “barallen” per saber a veure quin és el camí que hem d’agafar per arribar a l’hotel. Finalment un ens l’indica correctament i a menys de 100 metres tenim l’entrada de l’Erboy Hotel.
Nova (desagradable) sorpresa: no ens coneixen! Ni per Sílvia Miranda, ni per Gil Forcada, ni per GUADEC, ni per Baris Cicek, ni per res. Finalment paguem l’habitació per una nit.
Nova sorpresa: l’ascensor no té portes! Mentre estàs pujant o baixant pots tocar les parets i portes que vas veient mentre puges o baixes.
Entrem a l’habitació comencem a descansar i quan ja li hem enviat un correu a en Baris [1] i hem apagat la llum comencen a picar la porta.
En Ryan i la Catalina acaben d’arribar i es troben amb la mateixa situació que nosaltres
Baixem a recepció amb el correu que ens ha enviat en Baris i tot i que són la 1 de la nit el recepcionista veu el telèfon d’ell i el truca sense ni tan sols preguntar.
Total, ells també han de pagar la primera nit i en Baris ens promet que demà vindrà a sol·lucionar-ho. Ja que resulta que no havia fet la reserva …

Ja sóm a Istanbul

Es el que falten perquè sortim amb l’avió cap a Munich i després de dues hores d’espera agafar l’avió fins a Istanbul per a assistir a la GUADEC.

Finalment, i just un dia abans de marxar, ens ha arribat la confirmació que tenim reservada una habitació d’hotel per a poder dormir i així no haurem de gaudir de la magnífica varietat de ponts que de segur té Istanbul

Ens estarem els primers dies a l’Erboy Hotel i després a l’OrientExpress. Encara ens falta saber què farem per la resta de dies, com que tampoc tenim clar si ens quedarem a Istanbul o sortirem a veure una mica del país no ens hem decidit per reservar en cap hotel, esperem a veure com són els primers dies i consultar-ho amb els locals per decidir-ho.

Avui també se m’ha confirmat que formaré part de l’equip de color blanc[1] del FreeFA [2] així que si esteu per Istanbul i voleu veure uns bons partits de futbol no ho dubteu

Així que ja ho sabeu, si passeu per Istanbul des del 3 al 17 feu-m’ho saber i quedem per algun lloc tot fent un kebab o un falafel.

A dormir que demà serà un dia força força llarg!

[1] Hauré de comprovar si tinc cap brusa blanca a la maleta perquè no em sona, i agafar una samarreta de tirants de la Sílvia … millor que no per respecte a la vista dels que m’hauran de veure

[2] L’any que ve com que sembla que s’acabarà fent l’aKademy i la GUADECjuntes estaria bé fer equips de cada escriptori A veure quin escriptori està més en forma

Ja falten menys de 10 dies (el dijous que ve al migdia sortim cap allà) per agafar l’avió a l’aerport del Prat de Barcelona i anar fins a Istanbul

Això sí, tot i que tenim garantit l’hotel encara no sabem quin és :S

Ens veiem allà als que vingueu!

No, no[1] faig anys, ni felicito TV3, són els dies que queden per la GUADEC

M’acabo de registrar i ja he fet el pagament, de manera que ja només em queda agafar l’avió el dia 3 i marxar.

Ja fa unes setmanes que començo a tenir-ne moltes ganes de tornar-hi a ser, ja que aquests últims dies he rebut correus d’amics que fa fins i tot dos anys que no veig, o d’altres que des de l’any passat que no ens veiem per fer-me saber que també hi van i a veure si trobem una estona per xerrar i tornar-nos a veure i tot plegat

Quines ganes!!! Istanbul, ves que vinc!

[1] M’ha quedat bé i tot perquè en el moment d’escriure-ho sonava la cançó Cibernauta Joan d’Antònia Font que precisament en un moment diuen “No, no”