Com que resumir-ho més detalladament és impossible (massa dies i molt intensos) a veure si amb una llista ho aconsegueixo:

Pre-GUADEC

Amb la Sílvia vam estar un parell de dies a Amsterdam abans d’anar cap a Den Haag.

• Tot i ser mundialment famós per això realment ho és: Amsterdam és la ciutat de les bicis!
  • Hi ha uns aparcaments on hi cabrien ben bé un centenar llarg de cotxes dedicats a bicis en ple centre de la ciutat.
  • Com que està tot ple de canals d’aigua i hi ha molts ponts per travessar-los és molt més còmode el trànsit amb bici que no pas amb cotxe.
  • A més a més hi ha moltes zones (i no pas petites i ni molt menys perifèriques) que directament són únicament per bicis i vianants.
  • Per acabar de deixar-los dalt d’un pedestal, la cirereta: tot i que hi ha moltes bicis, motocicletes i alguns cotxes, pràcticament cap ciclista ni cap motorista porta casc. Fet que per mi demostra el molt civisme que hi ha.
• L’arquitectura ens va agradar moltíssim, sense caps grans aires de soberbia ni sumptuositat era un element constant del paisatge.
  • No hi havia ni un sol edifici (apart de 4 edificis contats) que destaquessin per sobre de la resta d’edificis. Tot eren edificis de 2 o 3 plantes, que juntament amb el fet dels canals i carrers generosos amb els vianants feien que sigués molt agradable passejar pels carrers.
  • Un dels millors encerts que hi vam trobar és en que les botigues s’adapten a l’arquitectura i no al revés, és a dir, les façanes de les cases continuen sent de totxo i gairebé t’hi has de fixar i tot per saber què es ven a les botigues.
• Com que tenen la sort que l’aigua de l’aixeta es tant bona que tothom en veu d’allà i per tant no compren garrafes d’aigua, quan vas als restaurants o botigues i en compres, la pagues a preu d’or! (vam arribar a pagar 6,5€ per una ampolla de litre!)
• Vam trobar curiós que en els mapes que teníem no hi hagués cap menció al famós barri roig, però voltant pel centre, sense voler-ho hi vam anar a parar. Va ser agradable veure que, almenys en l’estona que vam passejar per allà, no sigués cap espectacle denigrant, sinó que estigués dins d’una normalitat quotidiana.

Den Haag

Després d’Amsterdam, molt fàcilment, vam arribar a Den Haag on es celebrava la GUADEC d’aquest any (l’onzena si no vaig errat).

• El primer que ens va sobtar és que totes les ciutats per les que vam passar (inclosa Den Haag) tenen gratacels i la línia de visió no tenen res a veure amb Amsterdam.
• La ciutat com a tal també estava molt bé, moltes bicis per tot arreu i una mica més de trànsit rodat que no pas Amsterdam.

GUADEC

• La conferència com de costum va ser genial. Això de fer els dos primers dies com a BoF va ser molt bona idea.
• El punt d’informació i registre va anar fi com un rellotge. Mai hi va haver acumulacions i, al meu entendre, pel fet de que hi hagués un saló molt gran amb taules i cadires ho feia tot molt més relaxat.
• Per primer cop vaig anar a tantes xerrades com vaig voler!
• La xarxa (wi-fi) va anar fina com una seda!
• Les xerrades sobre el GNOME Shell van ser molt reveladores. No es que fins ara en dubtés sobre la qualitat del projecte, però veure de primera mà com els màxims responsables del projecte l’expliquen i en fan demostracions dóna una molt bona sensació de seguretat vers el projecte.
• Com ja és sabut el GNOME 3.0 no sortirà a llum aquest setembre sinó que s’ajorna 6 mesos fins, març del 2011. Una molt bona decisió ja que si bé ja es va endarrerir una vegada¹ ajornar-lo encara sis mesos més per poder tenir el màxim de documentació, d’accessibilitat i de refinament del Shell com a tal no faran res més que beneficiar l’usuari final que podrà gaudir d’una experiència molt més agradable i no haurà d’esperar 6 mesos a tenir el GNOME 3.2 per poder començar a utilitzar-lo diàriament sense problemes².
• Tornar-se a trobar amb tots els col·laboradors del GNOME any rere any ja és una costum i de nou si una cosa és general és el bon rollo i les rialles constants.
• En Ryan ens va ensenyar el joc de cartes més divertit en que hem jugat des de fa temps, el millor? No té nom ni en pots saber les normes
• En Bastien per fi va guanyar un partit de futbol en el ja tradicional FreeFa Tournament
• Durant la festa de Collabora ens van insistir en que ens havíem de posar els pants…
• En Vincent … continua igual com sempre
• Els voluntaris van ser molt, però que molt, competents!

Post-GUADEC

No vam tenir temps de visitar Den Haag com a tal ja que vam marxar el dissabte (l’endemà de que acabés la GUADEC) cap a Alemanya, però amb en Vinicius vam anar a un dels millors museus que hem estat: el museu Escher. Si es té en compte que aquest senyor va morir fa gairebé 50 anys, i que per tant no va poder utilitzar totes les facilitats de la informàtica, és impressionant la qualitat i la complexitat de les seves obres!

Després del museu vam anar cap a l’estació de trens de Den Haag i d’allà rumb a Alemanya (Köln com a primera estació).

1. Hauria d’haver sortit al març d’aquest any [↩]
2. Evitant així l’efecte KDE 4.0 [↩]

Tota comunitat té les seves tradicions i la comunitat GNOME no podia ser menys i entre una de les moltes que té hi ha la de donar uns “Thank you pants”¹ a algú que hagi fet alguna contribució significativa al GNOME.

• A Birmingham (2007) es van donar a en Federico Mena Quintero (un dels dos creadors del GNOME)
• A Instanbul (2008) es van donar a l’Olav Vitters (per tota la seva feina com a coordinador de l’equip d’administració dels servidors)
• A Gran Canaria (2009) es van donar a l’Owen Taylor (per tota la seva feina amb el GNOME Shell)

I aquest any …

A la Sílvia i a mi per els 5 anys que hem estat ajudant l’organització de la GUADEC

Evidentment érem els últims que ens esperavem que ens donessin els pants!  Amb la de persones que col·laboren al GNOME dia a dia ja sigui professionalment o en el seu temps lliure!

Ja us haureu adonat a hores d’ara que els pantalons aquests són d’un verd cridaner força destacat, no és casualitat no, és part de la gràcia

Així que si mai ens veieu a la Sílvia i a mi amb uns pantalons verds que et fan posar les ulleres de sol ja en sabreu la raó!

Moltes gràcies a la fundació GNOME per creure que ens els mereixem!

1. Pantalons d’agraïment literalment [↩]

Avui ha començat la GUADEC i per sort tot ha anat tant bé que no ens hem hagut d’estressar gens

Com de costum estem ajudant, la Sílvia i jo, a la zona d’acreditacions i informació.

Encara no han arribat les bruses, però el que sí que ja hem començat a repartir són les memòries USB!

L’exterior està fet de bambú!!

S’acosta un altre estiu i s’acosta una altra GUADEC, de manera que aquest cap de setmana amb la Sílvia ja hem comprat els bitllets i per tant del 26 al 30 de Juliol ens podreu trobar a Den Haag (La Haia)

Aquest any a més a més l’hi han acceptat una ponència a la Sílvia¹ i jo assistiré al curset que es fan els dos primers dies

Quants de vosaltres també vindreu cap a terres holandeses?

1. Encara està pendent de sortir la graella de les ponències [↩]

Abans d’ahir ja va sortir el GNOME 2.30 i tot i que la traducció al català ja estava al 100% en Jordi Serratosa¹ va passar una checklist a tots els fitxers i fa encara no cinc minuts acabo d’enviar els últims canvis al control de version del GNOME.

Així que de cara a la 2.30.1 tindrem una traducció al català amb una grandíssima qualitat!

Gràcies a tots els que heu ajudat a traduir-lo i revisar-lo!!

1. Mil gràcies!! [↩]

Avui al final m’he decidit a fer la migració d’algunes coses que tenim encara a la feina que estan amb subversion i passar-les a git.

Ja feia uns dies havia trobat una petita guia per fer la migració¹, però avui quan m’hi he posat m’he trobat que no em funcionava tal com jo volia.

No és que el repositori de git no el deixés funcionant correctament, sinó que com que tot i que sigui un scm descentralitzat tenim un servidor on hi ha el codi, etc etc no deixava el repositori en el mateix format.

Després de donar-hi unes quantes voltes m’he adonat que el que estava intentant fer era migrar de subversion a git amb els mateixos propòsits i casos d’ús que el GNOME, així que després de buscar una mica he arribat a la guia de migració del GNOME que m’ha portat a una pàgina personal en el wiki del GNOME on s’explica com fer el canvi de format dels repositoris.

I ara sí, ja puc clonar els repositoris del servidor amb total llibertat

Pels curiosos, aquest és l’script que he utilitzat (un mix de les dues solucions apuntades abans):

mkdir NOM-REPOSITORI.git
cd NOM-REPOSITORI.git
git –bare init
git –bare svn init https://servidor.codi.org/subversion/REPOSITORI –no-metadata
git config svn.authorsfile /git/users.txt*
git –bare svn fetch

* S’ha de crear un fitxer amb una línia per autor a l’estil: nom.usuari = Nom Real <correu@electronic.org>

P.D. Tot buscant informació sobre la migració i tot plegat he arribat a una entrada d’un bloc on hi havia la frase “You don’t branch because you don’t use git”² i la veritat és que té molta raó la frase, el canvi de subversion a git, entre moltes d’altres millores és que hi ha gestió de branques i no una simple recreació d’arbres de directoris sense cap mena de control per part del sistema de control de versions, a veure com em va!

1. De fet ja ho havia comentat per identi.ca [↩]
2. No crees branques perquè no utilitzes git [↩]

(perdó pel que segueix)

Es prou coneguda la meva poca simpatia cap al launchpad quan fa referència a traduccions¹.

Doncs bé,  com he comentat en l’apunt anterior he creat un compte a Twitter i identi.ca i el següent pas ha sigut buscar un client d’identi.ca per al GNOME per fer més fàcil l’enviament de missatges, fa un temps vaig llegir en el Planet GNOME que el Gwibber es faria servir per a la pròxima versió d’Ubuntu, de manera que l’he instal·lat² i m’he trobat amb això:

A algú li salten els ulls en veure això? Una pista, mireu les dues últimes opcions del menú: Comptes (A) i Ajuda (H).

Gairebé no m’ho podia ni creure … com pot ser que es traudeixi així les opcions del menú?!

Encuriosit me’n vaig a les traduccions Gwibber al català i a la cadena de _Help en concret … començo a no entendre res … la cadena està ben traduïda i no m’estranya segons surt al registre ho ha fet en David Planella.

Llavors com és que hi ha la traducció que hi ha al meu ordinador ara mateix??

Si teniu usuari i esteu autenticats a launchpad.net ja ho haureu pogut veure vosaltres mateixos en anar en un dels últims enllaços, pels que no aquí va la captura de pantalla:

Resulta que quan mirava les traduccions estava mirant la versió trunk (en desenvolupament) del Gwibber, però com a suggerència hi ha moltes aberracions, entre les quals una que prové del paquet per a Ubuntu Lucid del gwibber, altrament dit, si algú té la versió en desenvolupament d’Ubuntu i s’instal·la el Gwibber no veurà la cadena d’en David (o sigui la versió correcte) sinó la versió que ha traduït un tal Martin Pitt (molt català no sembla que pugui saber, però tampoc he investigat).

Ser que ja fa temps si vols traduir al català a launchpad has de ser del grup de traductors i que sinó les traduccions que facis només seran suggerències, però el fet és que degut a que va començar sent una barra lliure per a tothom³ ara en paguen la ressaca amb la qualitat de les suggerències ( _Bantuan ?!?) o traduccions que directament al no tenir prou múscul humà per revisar continuen allà esperant que algú ho faci bé.

En fi, traductors d’Ubuntu, us planyo per la feina que teniu!!

1. Com a gestor de projectes, bugs, etc etc no m’hi poso perquè tampoc ho he remenat [↩]
2. emerge gwibber, que el Gentoo és molt complicat [↩]
3. S’ha de reconèixer també que sinó molta menys gent s’hagués pujat al carro [↩]

La majoria de llapis USB tenen el típic LED que va fent pampalluges quan el tens connectat a l’ordinador i quan el desmuntes en principi ha de parar.

Tot i així, fins ara, quan els desconnectava del sistema operatiu continuaven fent pampalluges intermitents i sempre m’esperava a que no estigués encès el LED per a treure’l.

Doncs bé, això ja és història, gràcies a un dels programes nous del GNOME 2.28, el gnome-disk-utility en el menú del botó secundari hi ha l’opció que hi ha al títol d’aquesta entrada «Treu la unitat de forma segura» el qual fa la feina que ha de fer (desmuntar la unitat) però que la fa del tot, i es que si hi tens un llapis USB veus que ja no fa més pampalluges i si hi tens connectat un disc dur pots sentir com els discs redueixen la velocitat de gir fins a aturar-se

Un dels punts més forts del programari lliure és precisament la capacitat de poder analitzar i millor el codi que s’executa.

Agafant-se en aquest principi ja fa uns dies vaig llegir en el planet GNOME que en Benjamin Otte havia decidit decidit posar ordre a tota la pila de programes que intervenen en la reproducció de vídeo per fer que funcioni molt millor.

Un intent de resum seria dir que ha modificat el gstreamer, el cairo, el pixman i l’xserver perquè el primer utilitzi el segon per a mostrar el vídeo i com que el segon utilitza el tercer i el quart, ha fet que entre tots quatre treballin amb el mateix format d’imatge (eliminant així els costosos canvis de format) i fent que tot aquesta poca feina que queda si eliminem els canvis de format el faci la pròpia targeta gràfica.

El vídeo que adjunta en el seu bloc en deixa prou constància de la impressionant millora (enllaç al vídeo).

Però el millor no acaba aquí! Ja que gràcies al seu treball inicial en fer els pedaços per a cada un dels programes mencionats a sobre ha pogut captar l’atenció de les parts implicades (les comunitats i empreses al voltant dels projectes) i de resultes de tot plegat es farà una hackfest (una trobada de desenvolupadors per a centar-se en un tema en concret) a Barcelona amb alguns dels desenvolupadors de tots els projectes per a millorar encara més el que ja ha començat en Benjamin.

Pot semblar senzill tot plegat: agafar els programes que creus que es poden millorar, fer-ne les millores, publicar-les i que s’adopti el codi a cada projecte per tal que no sigui un hack que hagi fet un i prou sinó que en les pròximes versions estables s’incorpori el codi i així tothom pugui beneficiar-se del seu treball, però si us mireu els projectes, només per entendre bé el funcionament del GStreamer, el Cairo, el pixman i l’xserver s’ha d’estudiar molt detingudament cada codi per no trencar coses que ja funcionaven i a més a més entendre-ho tant i tant bé que els canvis que es fan millorin (i de quina forma!) el rendiment global de la reproducció de vídeos.

Si això ho ha pogut fer en Benjamin tot sol, m’agradarà veure què en sortirà d’aquí un mes i pocs dies (21-22 del mes que ve) en la hackfest que es farà!

A més a més no només beneficiarà a la reproducció de vídeo el fet que des del GStreamer fins a l’xserver es treballi de manera més conjunta i coordinada, sinó que tots els programes que requereixin capacitats gràfiques pel seu funcionament (Compiz, Clutter, etc) també en sortiran beneficiats!

Ja ha sortit el GNOME 2.28!

Com podeu veure a les estadístiques de traducció aquest cop no hem tingut temps d’arribar al 100% Entre altres coses perquè entre tres persones es fa difícil poder arribar a tot arreu, i si a més tots tres treballem encara ho complica més

Tot i així, esperem que en les pròximes setmanes poguem completar la traducció i així arribar al 100%

Evidentment TOTHOM és benvingut a ajudar a traduir el GNOME, millorar-ne la qualitat i aportar recursos per a fer la tasca de traducció més senzilla. Només cal que us passeu per la llista de coordinació de traducció del GNOME a Softcatalà.

I com a gran novetat per aquesta versió és que s’ha començat a traduir el GNOME a la variant valenciana! Podeu veure les estadístiques de com va la traducció, en resum:  96& el GNOME 2.26 i 88% el GNOME 2.28!

No vull acabar aquest apunt al bloc sense donar les gràcies al Joan Duran (a veure si et fas un bloc )  i en David Planella per totes les hores que hi han dedicat!