Fins que no proves les coses no te n’adones de lo difícil, o fàcil, que és fer-les…
Avui havia de fer uns canvis a un dels servidors de la feina i com que eren temes de configuració … cd /etc
Però abans de prémer cap més tecla m’ho he pensat dues vegades i he teclejat unes quantes ordres ben senzilles i molt útils de cara al futur:
Control de versions de la configuració d’un servidor
Sembla que pugui ser una cosa difícil, que requereixi molt de temps i que sigui complex de mantenir oi? Doncs res més senzill que fer:
cd /etc git init (opcionalment vim .gitignore per excloure els fitxers que no volem versionar) git add -A git commit -m"Configuració inicial que funciona del servidor"
Només amb aquestes senzilles ordres ja tenim tot el directori /etc versionat amb git. A partir d’ara qualsevol canvi a qualsevol fitxer que estigui dintre de /etc ens sortirà amb un git status i quan haguem fet les proves necessàries per assegurar que els canvis són correctes ja podrem fer un git commit FITXER1 FITXER2 -m”Missatge” per tenir controlada una nova revisió dels fitxers.
Ara ja no hi ha excusa per dir que s’ha perdut alguna configuració o que s’ha espatllat algun servei del servidor, sempre tindràs un git checkout o un git reset –hard HEAD per tornar a una versió dels fitxers de configuració correcta :)
de totes formes, voleu dir que és gaire segure fer correr git en mode root? no seria més adequat configurar un repositori extern que a més un cop configurat serveix per a moltes màquines/directoris?
Guillem, això en tot cas depèn de cada servidor, i tenint en compte que és el directori /etc ni que sigui per el fitxer /etc/hostname ja hauria de ser diferent per tots els servidors que en facin un clone.
Apart que la gràcia de git en aquest cas és que no ho has d’enviar a cap servidor extern, al ser git un gestor de control de versions complet (client i servidor alhora) no cal que sincronitzis cap enlloc per poder fer commits.