Per pas d’arguments s’entén que quan crides una funció li dius amb quins valors vols que faci la seva funció.
Per exemple:
suma(3,4) # retorna 7
suma(4,5) # retorna 9
El problema pot passar (com m’acabo de trobar i solucionar) en que si haig de passar força arguments (6 en concret) i a més els haig de redirigir es fa pesat mantenir les llistes d’arguments sincronitzades, per exemple si tenim un parell de classes que una hereda (Secundaria) de l’altre (Principal) i volem cridar el constructor de Principal des del constructor de Secundaria haurem de fer una cosa per l’estil:
class Principal():
def __init__(self, primer, segon, tercer, quart, cinquè, sisé):
/* … operem amb ells …*/
class Secundaria (Principal):
def __init__(self, primer, segon, tercer, quart, cinquè, sisé):
Principal.__init__(primer, segon, tercert, quart, cinquè, sisé)
Per a simplificar-ho Python ens permet diverses coses:
- valors predeterminats: Si sabem que un valor serà gairebé sempre el mateix i en contades vegades un de diferent podem fer que sigui opcional donant-li un valor des de la declaració de la funció
- llista d’arguments: Si no sabem quants arguments (o no ens importa) podem dir que els agafi tots
- diccionari d’arguments: Si el que volem es enviar les dades però no ens recordem de l’ordre en que estan posats en la declaració (per exemple si fem taula_multiplicar(3,5,7) però volíem la taula del 7 del 3 al 5 ens trobarem amb la taula del 3 del 5 al 7) podem fer servir els noms dels arguments
def taula_multiplicar(base, inici=0, final=10): # declarem una funció amb 3 paràmetres dos dels quals ja tenen un valor assignat
taula_multiplicar(3) # ens mostraria la taula de multiplicar del 3 des de 3*0 fins a 3*10, la típica de l’escola
taula_multiplicar(4, 5) # ens mostraria la taula del 4 des del 5 fins al 10
taula_multiplicar(4, 9, 12) # ens mostraria la taula del 4 des del 9 fins al 12
def crea_directoris(*directoris): # declarem una funció que agafa tots els arguments que li passen i els posa en una llista (tupla en Python)
crea_directoris(‘/home/gil’, ‘/home/silvia’, ‘/home/softcatala’, ‘/home/gnome’) # ens crearia els 4 directoris que li passem
llista = ( ‘/home/gil’, ‘/home/silvia’) # creem una llista amb els arguments
crea_directoris(*llista) # passem la llista enlloc de tot el text en la crida, li indiquem que es una llista amb el símbol *
taula_multiplicar(inici=3, final=5, base=7) # ara ja tindrem la taula de multiplicar del 7 des del 3 al 5def parelles(**valors): # declarem una funció en que rebrem parelles de valors
parelles(un=1, dos=2, tres=3) # passem parelles de paràmetres amb nom amb el seus valors
diccionari = { ‘un’: 1 , ‘dos’: 2, ‘tres’: 3} # creem un diccionari
parelles(**diccionari) # enlloc d’haver-ho de posar tot en la crida a la funció creem un diccionari abans i ho indiquem en la crida amb els dos * (igual com en el pas per llista)
També es poden fer coses més sofisticades i complicades com barrejar llistes, diccionaris, valors predeterminats i paràmetres normals, per exemple:
def funcio_estranya( valor_posicional, valor_predeterminat=5, *resta_arguments): # amb aixo creem una funció que el primer paràmetre es un de normal, després en bé un d’opcional i la resta hauran de ser una llista d’arguments variable
No està malament eh :)